«AIXÒ ÉS PER A TU»

L'emotiva carta de Ricky Rubio a la seva mare, que va morir de càncer el 2016

A l'article, el jugador fa un repàs de la seva carrera esportiva i li «regala» a la seva mare els èxits aconseguits

L'emotiva carta de Ricky Rubio a la seva mare, que va morir de càncer el 2016

Enric Fontcuberta

1
Es llegeix en minuts
El Periódico

Després de dedicar, el mes de setembre passat,el triomf a la Copa Mundial de bàsquet de la Xina 2019 Copa Mundial a la seva mare, Ricky Rubio ha tornat a obrir el cor en una emotiva i esquinçadora carta dirigida a ella a ‘The Player’s Tribune’, en la qual ha fet un repàs de la seva carrera esportiva, probablement en el seu millor moment ara mateix, a través dels llocs on ha anat creixent. 

A més de per la seva impressionant carrera com a jugador de bàsquet, Ricky Rubio és conegut per la tasca al capdavant de la seva fundació en la lluita contra el càncer, la Ricky Rubio Foundation. Després de la mort de la seva mare, Tona Vives, el 2016 a causa d’aquesta malaltia, el jugador s’ha involucrat de forma activa en campanyes i activitats per recaptar fons per combatre aquesta malaltia. 

Notícies relacionades

A la carta, Rubio explica com, en un viatge amb els seus pares a Minneapolis, els metges li van dir a la seva mare que el càncer havia tornat. «Després de dues hores, vam arribar a la destinació: la Mayo Clinic, a Rochester. No era una situació nova, la meva mare havia sigut diagnosticada de càncer el 2012 i el va vèncer; ho vam fer en família. Però érem allà de nou. Quan vam veure el metge sortir, ho vam saber; era la mateixa cara que havia posat el metge a Barcelona tres anys abans quan ens va comunicar el càncer. I sí: havia tornat i s’estava reproduint ràpid. Ens vam abraçar. De camí a casa, el meu pare no va explicar cap història. Aquella nit vaig saber alguna cosa més sobre el meu apartament: les parets era molt fines. Vaig sentir els meus pares plorar tota la nit. No ho puc posar en paraules, però estava molt perdut, no volia acostar-me al bàsquet i vaig començar a odiar-lo», explica el jugador al seu escrit. 

Així, amb la mateixa naturalitat i amb un estrany halo de proximitat, Rubio continua explicant com la seva mare, i la seva malaltia, l’han convertit en l’home que és ara.