Ricky Rubio: «Sabíem que l'havíem fet grossa, però no tant»

Ricky Rubio continua encistellant punts d’or també fora de la pista. El campió del món amb la selecció espanyola de bàsquet ha confessat aquest dimecres a Barcelona que ha disfrutat el campionat «com un nen petit» i ha avisat que arribaran nous èxits: «Això no acaba aquí, això segueix». El millor jugador del torneig ha presentat en roda de premsa la nova sala per a pacients oncològics i familiars de l’Hospital Universitari Dexeus de Barcelona, que la seva fundació ha contribuït a finançar, i ha agraït tots els afalacs rebuts: «Sabíem que l’havíem fet grossa, però no tant».

En l’acte també ha participat el seu company en la selecció Víctor Claver, ja que la sala s’ha batejat amb el nom de Javier Claver, el pare del jugador valencià, que va morir a causa d’un càncer com la mare de Ricky Rubio, que va morir per un càncer de pulmó després d’una lluita de gairebé quatre anys. «Estic segur que la meva mare està més orgullosa que hagi inaugurat aquesta sala que que hagi sigut campió del món», ha assegurat Rubio, de 28 anys, que va deixar per a la història una imatge única, assenyalant amb el dit a dalt de tot, per sobre de la cúpula del Wukasong Sport Center de Pequín, recordant la Tona, la seva mare, morta al maig del 2016 als 56 anys.

Ricky, sempre molt unit a la seva mare, li va fer una promesa: ajudar els nens malalts i amb problemes. Per això va posar en marxaThe Ricky Rubio Foundation, en la qual s’ha bolcat. Junt amb l’Hospital Vall d’Hebron i el Departament de Salut de la Generalitat, va llançar una campanya contra el tabac i les addiciones. També ha ajudat econòmicament alguns participants als Jocs Special Olympics, a més d’altres iniciatives.   

Força interior

Aquest matí, a l’Hospital Dexeus, el base de la selecció i dels Phoenix Suns ha parlat d’il·lusió, d’esperança i, clar, de la victòria de la selecció a la Xina. El jugador ha recordat que «des del primer dia» va sentir «una força interior» que li va fer «creure» que vèncer el Mundial era una possibilitat real. Ha assenyalat que aquests dies ha viscut «moltes emocions» i que els jugadors de la selecció se n’han adonat realment del que han aconseguit «al veure la reacció de la gent». «A Madrid els carrers eren plens», ha recordat sobre la rebuda a l’arribada de l’equip des de Pequín. 

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

«Quan vaig rebre el trofeu d’MVP va ser difícil assimilar-ho tot. Em vaig aturar un moment per assaborir tot el que havíem fet», ha rememorat. Per la seva banda, Claver ha remarcat que des del principi «les sensacions dins de l’equip eren bones», però que tot i així mai va pensar en la final sinó a anar «partit a partit». «Hi va haver una química especial que altres seleccions no tenen. Nosaltres som més que una selecció: som un equip i una família. Això fa que en els moments durs t’uneixis més i en els bons també disfrutis més».

El jugador valencià ha explicat que «una de les claus de la final va ser afrontar-la com un partit més. Tots érem conscients de l’oportunitat que teníem davant, però vam fer el mateix que vam fer en els altres partits. Vam jugar a cartes i vam fer les tonteries d’abans de cada partit. Potser és una superstició, però ens serveix per preparar-nos i ajudar-nos».