Un Liverpool afortunat aixeca la seva sisena Copa d'Europa (0-2)

L’ombra d’una altra derrota, una que hauria reafirmat l’etiqueta de perdedor d’aquest equip i el seu entrenador, planava sobre un Liverpool que, lluny d’ostentacions i excessos, en un partit moix, entregat al pragmatisme i lluny de la virtuositat del joc, gairebé sense ocasions, sense jugades elaborades ni precisió en les passades; va guanyar la seva sisena Copa d’Europa gràcies a un gol de Salah de penal en el primer minut, que va sustentar el partit garrepa dels de Klopp, abans que Origi sentenciés gairebé al final.

Es podria escriure una sèrie de novel·les amb les vicissituds a les quals s’ha hagut de sobreposar el Tottenham en aquesta Lliga de Campions, però un penal qüestionable en contra en el primer minut de la final va ser massa. Mané va posar una centrada perfectament dirigida cap a un Sissoko que donava ordres als seus companys amb el braç estès, on va anar a parar la pilota després de rebotar-li al cos. Skomina va assenyalar el penal, Salah el va transformar i la resta de la final va quedar condicionada.

Amb tots els lesionats d’inici, Pochettino s’havia entregat a la seva versió més dominadora, amb Winks com a titular per davant Wanyama i Kane com a puntal. Amb el marcador en contra des de l’inici, i sense cap altre remei, va apostar per la possessió a costa de sacrificar poder físic, però el Liverpool va ofegar la seva sortida des de la defensa interrompent el canal de joc cap a Eriksen.

Poca inspiració dels 'spurs'

Van ser molt poques vegades, però cada vegada que va aparèixer Kane, el Tottenham va disposar d’ocasions de perill al voltant de l’àrea d’un Alisson inèdit fins a gairebé el final, malgrat els intents de Son. L’equip de Klopp es va mantenir ferm, sòlid, amb un pla d’atac tan poc atractiu com efectiu per no patir, en què cada pilota amb camp per davant era una passada llarga cap a un Mané amb superioritat constant a l’esquerra i cada possessió del rival una oportunitat per pressionar.

Entre la proposta del Liverpool, consolidada després del gol inicial, i la impotència del Tottenham per elaborar joc, un aire taciturn i apagat es va apropiar del partit, lluny de l’efervescència que havia portat els dos equips a la final. Pochettino va buscar variants tàctiques, va moure les seves peces, però només va trobar el camí amb moments aïllats d’inspiració de Kane.

El Tottenham no va deixar d’assumir uns riscos en defensa que semblaven excessius, però mentre el Liverpool es decidia a atacar, l’equip de Pochettino va anar acumulant arribades, sense xutar a porteria, més per afany que per futbol, abans del canvi ofensiu de l’argentí, Moura per Winks, que va donar ales al partit.

Tram final frenètic

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

El Liverpool va començar a trobar espais entre la solitud de Sissoko, que va haver de ser substituït per extenuació, en un mig del camp despoblat de ‘spurs’, que s’acumulaven al voltant de l’àrea rival buscant una ocasió. El Tottenham, que no va deixar d’insistir, va tornar la barra, la verticalitat i la passió de l’equip de Pochettino, i de la seva mà les primeres ocasions d’un partit que es va tornar incandescent, fervorós i intens, en què el Liverpool es protegia com podia.

En els minuts finals es van precipitar, com si fos un vídeo accelerat, totes les situacions que no havien tingut lloc durant els 80 minuts precedents. El Tottenham va tenir la seva ocasió en un córner que Moura no va aconseguir rematar. El Liverpool no va perdonar després d’un altre córner, rematat i rebotat, que li va caure als peus a un heroi inesperat, un Origi que va definir amb un xut ras enganxat al pal per sentenciar la Champions.