Mourinho converteix Bernardo Silva en "el galàctic de saldo"

Fa setmanes que José Mourinho treballa en la planificació de la plantilla del Reial Madrid. Durant la conversa amb Florentino Pérez en què van tancar l’acord per a la seva tornada es van establir les bases per al fitxatge del portuguès, que va demanar "temps per desenvolupar un projecte" i "veu en els fitxatges". Això últim, havent-hi José Ángel Sánchez (GES) i Jorge Mendes pel mig, no suposava cap problema per l’estreta relació que uneix a tots dos.

Així que, hores després de la conversa amb Florentino, JAS, com es coneix el director general, conversava amb Mourinho per atacar les debilitats de la plantilla i obrir la porta als jugadors amb qui el lusità no compta. El de Setúbal va entregar una llista de baixes que se sumaven a les de Dani Carvajal i David Alaba, que finalitzaven contracte. Hi va afegir Raúl Asencio, Fran García, Dani Ceballos, Eduardo Camavinga, Rodrygo, Franco Mastantuono i Gonzalo García, aquests dos últims sortiran cedits o amb opció de recompra. Se l’ha anomenat la revolució dels covards, perquè, una vegada més, és una renovació cosmètica sense atacar estructuralment el problema de convivència a la plantilla de grans estrelles com Vinícius, Mbappé o Bellingham. Mourinho no va incloure Valverde, tot i que en un primer moment el club l’havia posat a l’aparador després del seu incident amb Tchouaméni i de la insolència davant Xabi Alonso en una complicada temporada de l’uruguaià.

A la recerca de rebaixes

Mourinho va exigir fitxar un lateral dret, un central i un lateral esquerre. La primera exigència va reactivar el fitxatge d’Ibrahima Konaté, interès latent dels blancs des de fa mesos, al ser un jugador que quedava lliure i arribava sense necessitat de traspàs, requisit gairebé innegociable en aquest Madrid que travessa per moments complicats en l’àmbit financer. Per al lateral va aparèixer una altra opció factible, la del neerlandès Dumfries; els 20 milions de clàusula eren més que assumibles. El problema ve per l’esquerra, on el pretès per Mourinho, l’italià Riccardo Calafiori, no està disposat a sortir de l’Arsenal. Per això el Madrid està pentinant el mercat per reforçar aquesta demarcació de central i lateral esquerrà, on sorgeix la possibilitat del croat Josko Gvardiol. No obstant, el seu preu resulta prohibitiu per a les arques blanques. S’hi afegeix la renovació d’Antonio Rüdiger, que, sumat a Dean Huijsen i el fitxatge que arribi per a l’esquerra, poden tancar la defensa. En principi, la idea és vendre Asencio, molt a desgrat seu.

Una vegada armada la defensa, el problema estructural arribava al mig. El fitxatge galàctic de Florentino era Joao Neves, però el PSG no el ven, ni a ell ni Vitinha, l’altra pretensió blanca. Jorge Mendes es va comprometre a convèncer Neves perquè demanés a Luis Enrique que el deixés marxar, però el jugador no té plans de moure’s de París, així que el pla s’ha ensorrat. Després arribaria l’acostament a Michael Olise, però el Bayern s’ha tancat en banda: "Si estan pensant en Olise, millor que s’estalviïn l’oferta", han arribat a advertir des d’Alemanya dirigents municipals. Per això Florentino es va veure obligat a llançar una oferta sonda a l’Atlètic per Julián Álvarez per complir la seva promesa electoral d’"oferir 150 milions d’euros a un club de la Champions". Sabia que la resposta seria negativa i ara té més temps per buscar aquest "galàctic" que per ara no hi ha al mercat.

Bernardo, l’organitzador

No obstant, el cop de mà l’ha donat amb Bernardo Silva. El portuguès del Manchester City arriba lliure, condició que quadra amb el model de fitxatges del Madrid. El lusità el tenia tancat amb l’Atlètic, amb el qual aquest dijous tenia previst firmar el contracte, però una trucada de Mourinho va capgirar la situació. Simeone havia trucat a Silva per confirmar-li que ocuparia el lloc de Griezmann després d’anar-se’n a Orlando. I això al mitjapunta li sonava millor que l’oferta d’un Barcelona en el qual entrava en un grup d’atacants per disputar-se la posició amb jugadors com Dani Olmo, Pedri o Raphinha. Així que, amb tot fet amb l’Atlètic, va arribar la trucada de Mourinho i Bernardo el va tancar amb els blancs en hores.

Notícies relacionades

Nielsen vol tancar la seva etapa al Barça amb una altra Champions

Ancelotti torna la fe al Brasil, que avui debuta contra el Marroc

Tindrà un contracte de durada llarga (quatre anys) per amortitzar els diners de la seva fitxa i la prima de fitxatge, que era més alta que la que li pagava l’Atlètic i és el que ha acabat de convèncer l’ex del City. Mourinho vol Bernardo dirigint el joc del Madrid al mig amb Tchouaméni i Valverde, en un rol similar al que van desenvolupar al seu dia Modric o Kroos. Una cosa que tanca la porta a un Arda Güler, pel qual hi ha equips interessats com el PSG o el Chelsea de Xabi Alonso. El Madrid no té intenció de vendre el turc, però l’arribada de Bernardo li prendrà molts minuts.

El cas de Rodrigo Hernández, a qui li queda un any de contracte amb el City i està molt interessat a tornar a Madrid, es queda ara en stand by a l’espera de la conclusió del Mundial. I, en atac, Mourinho ha deixat clar que amb Mbappé, Vinícius, Bellingham, Nico Paz i Endrick en té prou.