Un acte litúrgic

Trump té ara el caprici d’imprimir un bitllet de 250 dòlars amb la seva cara. Un caprici barat, comparat amb els seus costums i que, en principi, tampoc mata ningú: una altra excentricitat. La xifra commemora el 250è aniversari de la independència, però és igual: el que importa és el rostre, no l’excusa. I el rostre, en un bitllet, compleix la mateixa funció que el sant en una estampeta. Tots dos viatgen de mà en mà, es guarden al costat del cor, es perden, es troben. Tots dos representen una fe. Els nord-americans porten morts a la cartera: Franklin, Lincoln, Washington. Els pares fundadors els acompanyen a comprar el pa, paguen el taxi, esperen al calaix de la tauleta de nit. Són relíquies que circulen, sants laics tocats per milions de dits que mai resen, però sempre compten. Els diners no exigeixen fe; exigeix obediència, que és més eficaç. No necessites creure en el dòlar, n’hi ha prou que el dòlar cregui en tu.

El més singular de Trump és que vulgui entrar en aquest santoral sense haver-se mort. Canonitzar-se en vida. Els altres presidents que figuren fa segle i mig o més a la tomba; han passat pel purgatori dels historiadors, han sigut jutjats, revisats. Trump se salta el tràmit. ¿Per què esperar a la posteritat si pots fabricar-la? Hi ha una cosa religiosa també en la xifra. 250 dòlars no serveixen per a res pràctic: no encaixen a les màquines expenedores, compliquen el canvi, desconcerten el caixer. És un bitllet inútil. L’economia, com la religió, funciona millor quan no hi penses massa. Quan acceptes els seus símbols sense preguntar qui els va dissenyar ni per què. Trump, amb la seva efígie daurada, només porta aquesta lògica a la seva conclusió natural. Si el bitllet és una estampeta, ¿per què no posar-hi l’únic sant que encara cobra comissió? Al final, cada vegada que algú entregui un d’aquests bitllets estarà participant sense saber-ho en un acte litúrgic. Un petit ritual de submissió disfressat de comerç. I Trump, des del paper moneda, somriurà amb aquesta ganyota seva que mai saps si és de venedor o predicador. Potser perquè són el mateix.