La desena desgràcia dels periquitos

La visita al Camp Nou és una d’aquestes cites que tots els periquitos temen i desitgen a parts iguals. Cada temporada es repeteix aquesta sensació de por a una golejada combinada amb l’esperança  de fer-la grossa algun dia. El resultat final sol ser sempre el mateix. Aquest dissabte tampoc hi va haver novetats.L’Espanyol  va perdre una altra vegada, però l’equip va donar la cara. No va posar l’alfombra en cap moment. Els blanc-i-blaus van encadenar la seva desena desgràcia, però van marxar amb la satisfacció d’haver estat a l’altura.

L’equip periquito no sempre ha pogut dir això. La temporada passada, sense anar més lluny, va marxar del Camp Nou amb una ‘‘maneta’. Messi va marcar els tres primers, l’equip es va dessagnar i va acabar sentenciat per Piqué i Luis Suárez en els últims minuts. Una golejada sempre fa mal, però si s’hi afegeix el segell del central blaugrana la ferida és més profunda. En aquesta ocasió, el defensa amb més patrimoni que el club blanc-i-blau no va marcar. Ja va tenir bastant protagonisme les hores prèvies al partit. L’astre argentí, en canvi, va tornar a ser decisiu.

El mític ‘Delapeñazo’

Durant tota la setmana s’havien succeït els missatges optimistes a la recerca de la gesta. Sergio García, fins i tot, va rememorar el mític ‘Delapeñazo’. “Tant de bo puguem aconseguir un resultat com aquell de fa uns anys. Seria un xut”. Aquell 21 de febrer del 2009 l’Espanyol  va assaltar el Camp Nou amb dos gols de ‘Lo Pelat’ (1-2), un després d’una centrada de Nené i un altre de vaselina després d’un error de Valdés. En aquell equip, que apuntava a Segona però va acabar salvant-se, hi havia Jarque, Tamudo o Luis García.

Des d’aleshores, només queda el desert. Aquest dissabte es va completar la desena de derrotes: 0 punts de 30, 2 gols a favor i 33 en contra. Només la Reial Societat i el Llevant han acumulat unes bufetades similars en el mateix període. “És una llàstima. L’equip estava bé fins la falta de Messi. Després ens va costar. Hem treballat molt bé. El resultat és una pena”, va reflexionar després del partit el mateix protagonista, un Sergio García que ha viscut sobre la gespa bona part d’aquestes ensopegades (va jugar del 2010 al 2015 i ara des del 2017 en la seva segona etapa).

El pla de Rubi

L’Espanyol no estava per abromes. Durant tota la setmana Rubi va treballar a fons la planificació del derbi. El tècnic de Vilassar no destaca pel seu hermetisme, però aquesta vegada va optar per fortificar el vestidor. En aquestes sessions a porta tancada es va gestar el pla que tenia la defensa de cinc com a gran novetat.

Rubi: "Defensivament hem aconseguit incomodar al @FCBarcelona_cat"https://t.co/dFWuOLLj0h#RCDE | #Volem | #EspanyoldeBrcelona |#BarçaEspanyol pic.twitter.com/7wU9yErsMK

— RCD Espanyol de Barcelona (@RCDEspanyol) 30 de marzo de 2019

“Va sortir perfecte al darrere. A la zona ofensiva no va funcionar com m’esperava”, va resumir Rubi, que va analitzar a fons els partits en què el Barça ha patit més a casa aquest curs. En tots es produïa una coincidència: la defensa amb tres centrals. “El Girona va treure un punt d’aquí amb aquest esquema, el Betis va guanyar i el Valladolid de Sergio ho va fer molt bé”, va valorar el tècnic.

Caiguda digna

Tan convençut estava de la seva tàctica que fins i tot es va atrevir a donar un missatge als seus jugadors que va acabar resultant premonitori. “Vaig sermalastruc, els vaig dir que preferia que ens marquessin un gol de falta a què es fiquessin dins amb la pilota, amb parets o d’una altra forma”. I va arribar aquest gol de lliure directe, com a Cornellà, quan el Barça va guanyar per 0-4 amb moltes més facilitats que aquest dissabte.

El 2-0 suposa la caiguda més digna dels últims anys. Les últimes quatre visites al feu blaugrana van acabar 5-0, 4-1, 5-0 i 5-1. “Hem demostrat que estem a un bon nivell. Hem sortit convençuts de fer una cosa important i hem sigut capaços d’incomodar  el millor rival”, va valorar Rubi.

Wu Lei, el sacrificat

Notícies relacionades

Vine a escalar i apunta’t a competir: s’obre el termini d’inscripcions

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

A la seva llibreta també hi havia un damnificat. Wu Lei, el carismàtic davanter xinès, va ser el sacrificat de l’onze. “Al jugar amb una defensa de cinc havia de treure un dels tres de dalt i li ha tocat a ell, però és molt important per a nosaltres”, va justificar el preparador.

L’astre oriental va trepitjar la gespa del Camp Nou a les 0.36 hores de diumenge a la Xina. Durant la setmana havia viatjat al seu país i havia patit una faringitis, aspectes que van minvar la seva frescor. Els experts esperaven una audiència televisiva del derbi demés de 50 milions de persones a la Xina. Al final, almenys, van poder disfrutar mitja hora del seu ídol.