LES REFLEXIONS DE L'INTERNACIONAL SUB-21

Marc Roca: "L'Espanyol es porta molt endins, ho és tot per a mi"

El migcampista periquito, de 22 anys, repassa la seva trajectòria i les seves motivacions en una entrevista amb EL PERIÓDICO

rpaniagua47534231 sant adria de besos     28 03 2019    deportes       el juga190328193855

rpaniagua47534231 sant adria de besos 28 03 2019 deportes el juga190328193855 / JORDI COTRINA

9
Es llegeix en minuts
Raúl Paniagua
Raúl Paniagua

Periodista

ver +

Dilluns passat va tancar la victòria de la selecció espanyola sub-21 davant d’Àustria amb un gran gol de cap. Aquesta tarda l’espera una dura prova en el derbi contra el Barça al Camp Nou. Marc Roca, nascut a Vilafranca, però criat a la Granada del Penedès, el seu estimat poble, és un dels actius més grans de l’Espanyol. Amb 22 anys i amb el 21 de Dani Jarque a l’esquena, representa com ningú els valors del planter periquito.

-¿Té ganes d’enfrontar-se amb el Barça després brillar amb la selecció sub-21? Tenim molta il·lusió per fer un bon partit. Sabem que és un dia important per a la nostra afició. Intentarem fer-ho el millor possible sabent que és molt difícil. Jo mai he tingut l’oportunitat de jugar al Camp Nou. Espero que el partit no se’ns faci llarg i puguem disfrutar.

L’Espanyol porta un punt menys que l’any passat a hores d’ara, però les sensacions són molt diferents. ¿Com valora la temporada de l’equip? És cert, les sensacions al vestidor són totalment diferents. Estem disfrutant més en el camp i crec que l’afició també. La valoració ha de ser positiva. Hem tingut èpoques millors i pitjors. Vam començar de meravella, però vam patir una sotragada de molts partits sense guanyar. Ara estem tornant a jugar com abans i estan tornant els resultats. L’objectiu és acabar bé la temporada.

"Soc molt feliç a l’Espanyol, millor que l’any passat. Rubi és molt important. Si en el futur fos entrenador m’agradaria ser com ell. M’encanta com entén el futbol"

–Amb Quique Sánchez Flores va fer caure la porta a la qual tant li agradava referir-se al tècnic madrileny, però la seva consolidació ha arribat amb Rubi. ¿Ha trobat la confiança que desitjava? Em sento molt feliç a l’Espanyol, millor que l’any passat. Està sent una temporada molt bona per a mi. Estic participant més. L’entrenador és molt important. Tot el que ens diu, el que ens transmet, com ens intenta ajudar... Ens està fent créixer cada dia. Rubi és molt proper al jugador, intenta treure el màxim benefici per a tu i per a l’equip. Seria un excel·lent tècnic per a qualsevol club. La seva idea de joc és la idònia. El jugador disfruta amb ell entrenant i en els partits. Si en el futur fos entrenador m’agradaria ser com ell. M’encanta com llegeix el futbol i com l’entén.

L’Osca, el Còrdova i el Leganés es van interessar per vostè en el mercat d’hivern del curs passat. ¿Li va donar molt voltes a la seva possible sortida? Van passar una sèrie de coses i al final vaig acabar quedant-me aquí. Ara soc molt feliç. Penso que són coses del destí. Jo crec molt en Déu. Són situacions del passat i de tot se n’aprèn. Per sort, aquesta temporada estic collint els fruits de l’esforç d’anys anteriors.

Marc Roca posa per a EL PERIÓDICO després de l’entrevista amb EL PERIÓDICO / JORDI COTRINA

¿Quines són les seves primeres imatges amb una pilota? ¿Com comença tot? El meu camí s’inicia a La Granada veient els partits dels meus germans grans, que ara tenen 27 i 32 anys. Ells em donaven la pilota, jugàvem junts... Allà comença tot. Són records preciosos. El meu primer equip és l’Atlètic Vilafranca. Vaig estar molt a gust allà fins que vaig arribar a l’Espanyol amb 11 anys.

–Manel Casanova, mític exresponsable del futbol base periquito, va ser el primer a clissar-lo. Així és. Era aleví de segon any i estava disfrutant amb els meus amics. L’Espanyol em va oferir la possibilitat de fer les proves i, gràcies a Déu, em van agafar. Recordo el meu primer torneig a Bèlgica, acabava d’arribar i vaig tenir la sort de jugar la final i fer un gran gol. Després vaig viure millors i pitjors ratxes, però al final vaig aconseguir tirar sempre endavant.

 "Jo vaig començar Economia, però ho vaig haver de deixar. Ara estic llegint molt. El futbol s’acaba algun dia i s’ha de buscar un equilibri. Estudiar és important"

–¿És cert que el Barça es va interessar per vostè? ¿Com vivia els derbis en el futbol base? He llegit això en diversos llocs en els últims temps, però a mi mai em va arribar res. De veritat. He estat sempre molt a gust aquí i mai he pensat a marxar. El Barça ens solia guanyar en infantils i cadets, però en aquella època tenien molts camerunesos que marcaven la diferència en l’aspecte físic. A partir de juvenils es va igualar aquest factor i ens emportàvem gairebé tots els derbis.

Marc Roca, en un moment de l’entrevista / JORDI COTRINA

–Dani Fernández, el seu primer entrenador a l’Espanyol, va destacar en aquest diari els seus canvis de posició i la seva enorme intel·ligència dins i fora del camp. En aquella època jo era físicament més petit i fluixet que els altres. Vaig haver de desenvolupar altres tècniques. Crec que em defineix bastant bé Dani destacant la intel·ligència. En els meus inicis vaig jugar d’extrem, després de mitjapunta i de lateral esquerre, però quan em vaig estrenar al migcamp tothom va veure amb claredat que aquest era el meu lloc. García Escribano, el tècnic que va venir al cadet A a meitat de Lliga, em va comentar en una xerrada que no em veia de lateral esquerre. Jo li vaig dir que estava d’acord, em va provar de migcampista i vaig començar a treure el meu màxim rendiment.

–¿Qui citaria com a persona més influent en la seva carrera? De tots els tècnics intentes treure alguna cosa i créixer, però em quedo amb David Gallego i Lluís Planagumà. Compartia molt la seva idea de joc i la forma d’explicar-me les coses. Van ser claus en la meva arribada al primer equip.

"L’any passat van passar una sèrie de coses i al final vaig decidir quedar-me. Ara soc molt feliç. Penso que són coses del destí. Jo crec molt en Déu”

–¿Què significa per a vostè l’Espanyol? L’Espanyol és un sentiment que es porta molt endins, ho és tot per a mi. Cada vegada que jugues més i més et tornes més i més periquito. Arribar al primer equip i poder jugar habitualment a Cornellà és una satisfacció enorme.

–¿Suposa una responsabilitat especial jugar amb el 21 de Dani Jarque? Sento una profunda admiració i respecte per Jarque. Em van donar l’oportunitat de portar el 21 i no m’ho vaig pensar. És un orgull. Tothom parlava meravelles de Dani al futbol base. Intento estar a l’altura i defensar els colors com va fer ell. Recordo perfectament el dia de la seva mort. Estava de vacances d’estiu amb uns amics a prop de Guadix. Va ser una notícia duríssima i una pena enorme. 

Marc Roca, al costat de l’estàtua del seu referent Jarque, mort el 2009 d’un infart / JORDI COTRINA

Va coincidir amb el seu gran amic Aarón Martín en la sub-21 aquests últims dies. ¿Com li va en el Mainz alemany després de deixar l’Espanyol? L’Aarón està bastant content. És una etapa nova per a ell. Mai havia sortit de Barcelona i li ha servit per aprendre, per obrir-se al món i viure un altre tipus de futbol. És un gran amic i li desitjo el millor.

 

 

–¿L’atreu provar sort a l’estranger? S’ha parlat de l’interès del Benfica, l’Inter, el Wigan... Jo estic molt bé aquí. No penso en això, només vull aportar el màxim a l’Espanyol. Visc el present. La Premier, la Bundesliga o la Lliga són totes molt bones, però al final jugues a futbol i el que vols és disfrutar de l’estil de joc del teu equip.

"Rubi seria un excel·lent tècnic per a qualsevol club. Si en el futur fos entrenador m’agradaria ser com ell. M’encanta com llegeix el futbol i com l’entén.

–Té estudis d’Economia i s’està formant en altres facetes. ¿Costa compaginar la pilota amb els llibres? Estudiar és molt important, jo li diria als nois joves que no deixin els seus estudis. És molt difícil arribar a Primera Divisió, convertir-se en professional i viure del futbol tota la teva vida. Jo vaig començar Economia, però vaig haver de deixar-ho un any després d’arribar al primer equip. No podia compaginar-ho bé. Anava poc a classe i em costava. Ara estic llegint molt. S’ha de buscar un equilibri. El futbol s’acaba algun dia per molt que vulguem allargar al màxim la nostra passió.

 "El derbi és un dia important per a la nostra afició. Jo mai he tingut l’oportunitat de jugar al Camp Nou. Espero que el partit no se’ns faci llarg i puguem disfrutar"

–¿Li molesta el tòpic que veu el futbolista com una persona vulgar i no preparada? La gent que diu això és perquè no ha jugat a futbol en la seva vida. L’esport en equip t’aporta uns valors increïbles de companyonia, humilitat, complicitat... que són bàsics en la teva vida.

–¿Ha canviat la seva manera de ser el fet d’arribar a l’elit? Jo penso que tu no canvies per ser futbolista. És una cosa que tens ficada des de petit al teu cap, però si tens una bona educació i uns bons fonaments no ha de suposar cap transformació. Els meus pares i els meus germans mai deixarien que m’encoratgés o fos diferent per estar a Primera. Penso que és una tonteria.

RCDE

–¿Com és un dia a la vida de Marc Roca? És molt normal. M’aixeco aviat, trec el meu gos Brody a passejar i esmorzo amb la meva nòvia o amb els meus companys. Després vinc a entrenar a la ciutat esportiva i torno a casa. A la tarda, de vegades vaig a La Granada a veure la meva família i els meus amics; d’altres surto a passejar amb la meva nòvia; d’altres me les prenc per a mi, per fer exercicis complementaris que em poden anar bé.

–¿Ha sorprès a la seva família la seva progressió en els últims anys? Al final tot és pas a pas. Quan vaig arribar a l’infantil B jo no destacava per a res. Era un més. Hi havia molts jugadors millors que jo. Però a poc a poc vaig anar avançant i superant etapes. Quan em vaig plantar a juvenils ja comencem a pensar ‘a veure si tinc sort i puc jugar al filial, a veure si arribo a Segona B’. I quan ets allà dius 'ostres i si debuto a Primera alguna vegada'. Es tracta de viure el present, disfrutar-lo i aprofitar les oportunitats. A poc a poc el que era un somni es va fer realitat.

“El meu referent és Xabi Alonso. Sempre el vaig admirar. Busquets també és un tros de jugador. Vaig tenir la sort de coincidir-hi en un viatge amb la selecció. Em va semblar un 10 en humilitat"

Notícies relacionades

–¿Té algun referent especial? Xabi Alonso. El vaig admirar sempre. Al Liverpool, al Reial Madrid, al Bayern, a la selecció espanyola... Dominava totes les facetes del joc. Defensivament sempre estava ben posicionat, era agressiu al tall, alternava perfectament la passada curta i la llarg... Complia totes les qualitats del bon migcampista. Era una passada. Tant de bo pogués assemblar-me a ell algun dia.

–Dissabte se les veurà amb Busquets, que juga en la seva mateixa posició també. ¿Què opina del blaugrana? És un tros de jugador. Vaig tenir la sort de coincidir-hi en un viatge amb la selecció. Vam estar xerrant a l’avió. Com a persona em va semblar un 10 en humilitat. És un crac.

Temes:

Espanyol