El futbolista terrorista i altres despropòsits

Les xarxes socials són com les engrunes de pa que el bo de Polzet deixava darrere seu, en el seu cas sense fortuna, per poder desfer el camí sense perdre’s. El nostre temps ens posa les coses més fàcils per transitar senders de tornada. Avui pots viatjar al passat i sorprendre’t de l’idiota o ingenu que vas ser tan sols donant un cop d’ull a la teva col·lecció d’excrements digitals.

Aquest és un exercici poc recomanable en la mesura que exigeix estar disposat a flagel·lar-se amb el fuet de la vergonya del que un ha dit o fet. Algun hi haurà que passi la prova del cotó fluix i estigui en condicions d’enorgullir-se de tota l’egobasura que ha anat escampant amb el pas dels anys, però són pocs i no es deixen veure. Si mires enrere no et converteixes en una estàtua de sal, com ensenyaven abans en el catecisme; tan sols et poses vermell com un tomàquet.  ‘Humanum est peccare'.

"Up the Ra"

A Anglaterra estan crucificant el jove migcampista del West HamDeclan Riceper un comentari penjat a Facebook fa quatre anys, quan en tenia tan sols 16. El noi, nascut a Londres,s’acaba d’incorporar a la selecció anglesa, però abans havia jugat amb la irlandesa, tant en l’absoluta com en les categories inferiors. Va disfrutar d’aquesta prerrogativa perquè el seu avi patern era d’aquest país i van ser els primers a cridar-lo.

Durant els seus anys vestit de verd, el jovenet Declan va ser sentimentalment un hibernià més. I un dia va tenir l’ocurrència d’animar digitalment la seva antiga selecció amb l’expressió “up the Ra”, una de les falques amb què també es donava ànims als terroristes de l’IRA en el període conegut a les illes com The Troubles, els anys de plom del conflicte nord-irlandès.

El cas de Zárate i Guardiola

Elpassat digital que ve a visitar-te no és una novetat al món del futbol. N’hi ha múltiples exemples. El Lleida va fer fora Eric Zárate el 2016 peruns tuits de contingut racista, sexista i catalanofòbics que el jugador havia publicat amb 14 anys. El filial del Barça també va acomiadar Sergi Guardiola, amb la firma del contracte encara assecant-se, per un "punyetera Catalunya" vomitat a les xarxes.

Notícies relacionades

Carlos Alcaraz, un número u a la seva manera

La trampa dels "nens prodigi"

A diferència d’aquests dos casos, al bo de Declan Rice, que ja s’ha disculpat del dret, del revés, per davant i per darrere, el defensa el seleccionador anglès,Gareth Southgate, que atribueix la relliscada a la fanfarroneria pròpia i inevitable dels adolescents. Amb altres paraules, el mànager dels Tres Lleons ve a dir que l’alteració hormonal no només es reflecteix en l’acne, en l’actitud esquerpa davant dels adults i per tenir el sexe més al cap que a l’entrecuix, sinó que un és adolescent en tot el que fa, inclòs el que penja a Facebook o Instagram.

En l’actitud de Southgate hi ha sentit comú. N’hi ha prou que cada un recuperi l’adolescent o jove que va ser i es respongui amb sinceritat si hi ha alguna cosa, encara que sigui una sola cosa, que jutjada avui sense l’atenuant del temps transcorregut i l’edat en la qual va ser protagonitzada no li causaria un problema. Si la resposta és que no, el més probable és que vostè sigui un mentider més que un sant. En el meu cas, pel que pugui ser, he dedicat la setmana a deixar el meu historial de Twitter net com una patena. No sigui que rebi una trucada del senyor Florentino en què em convida a reforçar la banda dreta del Reial Madrid i no ho puguem concretar per algun despropòsit digital que jo mateix hagués protagonitzat. N’he trobat més d’un i més de dos, per descomptat.