Victòria del Madrid dels proscrits

Va tornar Zidane, va retornar l’assossec i va arribar una victòria balsàmica (2-0), sense un joc aclaparador, però amb prou solvència, malgrat que el Celta va ser una víctima propiciatòria, imprecís en atac i titubejant en defensa; com per calmar el temporal que patia el club fa uns dies i recuperar per a la causa els golejadors Isco i Bale, els dos grans proscrits de Solari.

En la tornada a casa després de caure a Amsterdam i Barcelona, el Bernabéu va ser una bassa d’oli, sense xiulets ni retrets. Tot quedava en el passat, en l’àrida etapa en què Zidane no va ocupar la banqueta blanca.

La vella guàrdia pretoriana

Ja des de l’alineació, el francès va reinstaurar la seva vella guàrdia de pretorians, com si res hagués passat, com si Isco, Marcelo o Bale no estiguessin gairebé inèdits en la temporada. El Madrid va renunciar a fer una pressió intensa que l’obligués a un gran desplegament físic; a canvi, va manejar amb facilitat i, per moments, creativitat les possessions que li permetia un Celta complaent en la pressió als centrecampistes rivals i rígid en la línia defensiva.

La intensitat blanca que es va entreveure en els primers minuts es va diluir ràpid i van començar a apuntar problemes, des de llacunes defensives fins a problemes per robar o interferir en les conduccions d’un Celta cada vegada més còmode i amb més presència en camp rival.

Amnistia general

Zidane va trencar irremeiablement amb el llegat de Solari, començant per l’inesperat relleu a la porteria. Navas va fer un gran partit per alimentar la polèmica amb menys transcendència esportiva del Madrid; i seguint pelsacrifici de Reguilón, del poc salvable de la temporada al costat de Vinicius, enmig de la recuperació d’amnistia general a què es va acollir Marcelo amb una clarividència ofensiva que ja gairebé no se li recordava.

El Celta va treballar una mica més la primera part, com un artesà, per construir una gran ocasió que va desbaratar Navas, però el Madrid va facturar més arribades, entre alguna aparició fugaç de Marcelo o Bale des de l’esquerra i un cop de cap de Ramos.

EL VAR anul·la l’1-0

El Madrid va començar millor la segona part, amb un Marcelo més actiu i productiu en atac i un Modric que es va multiplicar en l’esforç per tenir impacte en les dues àrees, fins a aconseguir un gol que l’àrbitre va anul·lar, amb l’assistència del vídeo, per un evident fora de joc posicional de Varane.

Eren els primers símptomes de recuperació blanca, entre la decadència accelerada del Celta i el preludi d’un renaixement, el d’Isco, que va atacar el cor de l’àrea a un centre de Benzema per cridar amb ràbia el primer gol del Madrid, el seu segon gol de la Lliga. El malagueny se’n va anar a la banqueta entre aplaudiments, reconciliat amb la vida, però encara molt lluny del seu millor nivell. La seva titularitat, per davant de Ceballos o Valverde, va ser una solució necessària per fer públic i notori l’indult públic de què ja disfruta.

Bale sentència

Amb Vinicius i Lucas Vázquez lesionats, en atac, Zidane va posar el que tenia, eximit d’una altra decisió entre els espremuts o els defenestrats del tècnic anterior. Bale no va tenir massa incidència en el joc, però va hi tenir interès, va estavellar una pilota al travesser en el primer temps, va aportar centres quan va partir des de la banda esquerra i també va buscar el seu gol.

Notícies relacionades

Madrid i Bayern es preparen per a una ‘tempesta perfecta’

Hummels segella la tragèdia del PSG

El va trobar en la recta final, amb un Celta sota mínims, en caiguda lliure, que ja havia perdut la batalla mental, després d’una altra bona acció de Marcelo que va acabar amb un xut alliberat del gal·lès des del centre de l’àrea que va acabar a la porteria del Celta sense oposició.

Així hem narrat el partit en directe: