El fiscal assegura que el procés contra Rosell no és «una persecució»

La batalla ha començat aquest dilluns a l’Audiència Nacional. Al banc dels acusats: Sandro Rosell i cinc persones més, entre les quals la seva dona, imputats per haver blanquejat 19,9 milions d’euros d’unes comissions suposadament il·legals que van anar a parar Ricardo Terra Teixeira, expresident de Confederació Brasilera de Futbol (CBF), per l’emissió de 24 partits de la selecció carioca. Les defenses han posat tota la carn a la graella, no només per reclamar la llibertat de l’expresident del Futbol Club Barcelona i de l’advocat andorrà Joan Besolí, sinó també per denunciar vulneració de drets fonamentals. El fiscal José Javier Polo ha contraatacat i ha afirmat que el procés contra l’exmandatari blaugrana no és una "persecució personal contra ningú" i que l’assumpte no té res a veure amb el Barça.  Està previst que Rosell declari aquest dimarts.

Rosell, a través del seu advocat Pau Molins, ha tornat a sol·licitar al tribunal que reconsideri la seva decisió de mantenir-lo a la presó i procedeixi a la seva llibertat, aportant per si és necessari per a una eventual fiança el seu patrimoni embargat de 30 milions d’euros. Des que el maig del 2017 va ingressar en un centre penitenciari, ha reclamat més d’una desena de vegades la seva excarceració. Segons el lletrat, l’exmandatari blaugrana no pot preparar la defensa des de la presó i se l’ha privat, així, de poder accedir als seus documents per provar la seva innocència.

En les qüestions prèvies, l’advocat de Rosell ha denunciat la suposada vulneració de drets fonamentals, com l’abús de la presó preventiva, l’accés a un jutge imparcial o la presumpció d’innocència i de defensa. El defensor ha afirmat que en altres casos per fets més greus, com el de ‘La manada’ (abusos sexuals a una noia durant els Sanfermines del 2016) i en el del presumpte frau de Fórum Filatélico, els processats estan en llibertat. 

Així mateix, ha explicat que s’està vulnerant el dret de l’acusat a un jutge imparcial, ja que el tribunal que el jutja és el mateix que ha mantingut a la presó l’expresident del Barça. "Hi ha el perill que els magistrats iniciïn el judici contaminats per la tesi de l’acusació", ha afirmat. Després, ha remarcat que "algú podria pensar que Rosell comença el judici amb una alta probabilitat de condemna, després de tant temps a la presó. Una absolució seria difícil d’assumir estat sigut gairebé dos anys privat de llibertat”.

El lletrat de Rosell ha plantejat la incompetència de l’Audiència Nacional per jutjar dues de les tres operacions que s’imputen a l’acusat, perquè es van realitzar en països estrangers (el Brasil i Andorra), on no hi ha el delicte de blanqueig de capitals. Per això, reclama l’arxiu d’aquesta part que està relacionada amb el presumpte blanqueig de comissions il·legals. I sobre el tercer negoci presumptament delictiu, la presumpta venda simulada d’una societat, sí que es va fer en territori espanyol, però la defensa ha reclamat que els magistrats s’inhibeixin a un jutjat de Barcelona. Molins ha qualificat de “mer artifici” presentar els acusats com a organització criminal. Segons la seva opinió, aquesta acusació del fiscal és “una abraçadora totalment forçada per intentar mantenir la competència dels tribunals espanyols en les tres operacions”.

Nul·litat d’actuacions

L’advocat, Andrés Maluenda, que representa un altre imputat, l’andorrà Joan Besolí, ha demanat la nul·litat de diligències d’investigació obertes per la fiscalia abans que s’obrís la causa ("és una investigació prospectiva") i la comissió rogatòria remesa a Andorra. "Mai s’ha buscat la veritat", ha insistit. Ha arribat a insinuar la necessitat de demanar mesures disciplinàries contra la jutge d’instrucció, Carmen Lamela. El lletrat José María Fuster-Fabra, que defensa Marta Pineda, la dona de Rosell, ha llançat un símil futbolístic al descriure que al Brasil no s’ha comès cap delicte. "Aquí estem planejant un partit que pot ser fascinant, però no hi ha pilota", ha recalcat. La resta d’imputats també han reclamat nul·litat d’actuacions, tot i que un ha detallat "la crueltat innecessària" que han patit alguns acusats, en concret Joan Besolí, a qui la jutge no va permetre sortir de la presó després de l’accident d’un dels seus fills.

El fiscal ha defensat la legalitat de la investigació que al seu dia va obrir la fiscalia ("no és prospectiva", ni una causa general, ha dit), ha afirmat que l’Audiència Nacional és l’òrgan competent per jutjar el presumpte blanqueig de diners i ha rebutjat la nul·litat d’algunes actuacions, tal com ha sol·licitat les defenses. Ha remarcat, a més, que al Brasil s’està investigant Terra Teixeira i, per tant, sí que existeix una suposada activitat delictiva de la qual emana el blanqueig de capitals. L’acusació pública ha demanat que es tingui en compte la declaració de Romário en el jugat com a "prova preconstituïda". La defensa de Rosell ha aportat, a més de nous informes, un correu electrònic de l’advocat de Terra Teixeira en el qual comunica que el seu representat no pot declarar ni per videoconferència.

Organització criminal

La Secció Primera de la Sala Penal de l’Audiència Nacional ha començat a jutjar l’expresident del Barça  haver liderat una organització criminal que va acabarblanquejant més de 19,9 milions d’euros del que va ser president de la CBF entre el 1989 i el 2012, Terra Teixeira. La fiscalia reclama per a ell 11 anys de presó. La vista s’ha iniciat amb les qüestions prèvies plantejades per la fiscalia i els advocats defensors.

Rosell ha sigut traslladat des de Catalunya a la presó madrilenya de Soto del Real, fent escala en un centre penitenciari de Saragossa. Familiars i amics de l’exmandatari blaugrana s’han desplaçat a la capital d’Espanya per assistir a la vista. El judici ha estat interromput durant uns 15 minuts per problemes de so a la sala. Després, ha continuat la defensa amb les seves al·legacions, com la presumpta vulneració de drets fonamentals i la no-competència de l’Audiència Nacional per jutjar el cas. Dues de les operacions, segons el lletrat de Rosell, es van produir íntegrament a l’estranger i no tenen vinculació amb Espanya. I la tercera, al seu entendre, ha de ser remesa als jutjats catalans. 

Juntament amb l’expresident del Barça, que des del maig del 2017 està en presó provisional, s’asseuran al banc dels acusats la seva dona, Marta Pineda; l’advocat andorrà Joan Besolí –també en presó preventiva–, el seu cunyat, Antonio Ramos; el seu amic personal José Colomer, i el seu presumpte testaferro, Sahe Ohanessian, tots acusats per la fiscalia com a integrants d’"una estructura estable" que des d’almenys el 2006, es va dedicar "al blanqueig de capitals a gran escala".

L’acusació se centra, en primer lloc, en Uptrend Developement, la societat participada per Rosell i Besolí que va fer d’intermediària als contractes de drets audiovisuals per a l’emissió de 24 partits de la selecció brasilera de futbol que la CFB presidida per Terra Teixeira va firmar amb International Sports Event, una tasca amb què van ingressar 8,3 milions d’euros, part dels quals serien una comissió per a ell.

Els comptes dels seus amics

Per poder fer-li arribar aquests diners d’origen il·lícit, segons sosté la fiscalia, els amics de tots dos, Ramos i Colomer, van deixar els seus comptes bancaris i les societats que administraven, de manera que els diners van acabar passant per un entramat societari coordinat per Besolí en bancs d’Andorra i van acabar apareixent invertit en un immoble a Florida del qual Terra Teixeira participava.

L’acusació pública assenyala a més una segona operació:  la presumpta "venda simulada" d’una empresa de la qual participaven Rosell i la seva dona, Bonus Sport Marketing, que amb un capital de 4.000 euros va ser venuda per més de 13,5 milions a una mercantil libanesa en una operació que "no va ser real" i que els haurien servit per portar a Espanya aquests diners d’origen il·lícit relacionats amb Terra Teixeira.

Aquella venda, sempre a l’entendre de la fiscalia, era part de la mateixa operació per blanquejar els diners de Terra Teixeira: els més de 6,5 milions d’euros que van rebre per la venda de Bonus Rosell i Pineda formaven part del mateix acord entre Uptrend i la International Sports Event, de manera que al final, van ser 14,9 milions d’euros "els fons que es van distreure" de l’empresa audiovisual "en ocasió de la venda dels partits amistosos" de la selecció brasilera de futbol, quantitat que després s’hauria blanquejat.

Els arguments de la defensa

Notícies relacionades

Rosell s'asseu a la banqueta per blanquejar 19,9 milions d'euros

Sandro Rosell: "No puc pagar ni una barra de pa a la meva dona"

Una cosa similar va passar amb el contracte de patrocini de la firma Nike per a la selecció del Brasil firmat el novembre del 2008. Una empresa brasilera de Rosell (Ailanto) hauria fet de mitjancera per a la CBF per 26 milions d’euros dels quals ell se n’emportaria 12, d’acord amb la documentació intervinguda en els registres. Tres mesos després, Terra Teixeira va ingressar 5 milions d’euros en un compte a Andorra d’una societat controlada per l’acusat, diners que va acabar passant per comptes i societats de la resta d’implicats. Terra Teixeira no està acusat a Espanya, però ha sigut investigat al seu país.

Per a la defensa de Rosell, "no existeixen indicis de cap activitat delictiva", ja que l’origen dels diners percebuts per l’expresident del Barça era "lícit". L’advocat Pau Molins argumenta que la CBF és una entitat privada i que no va patir cap perjudici, sinó al contrari, va doblar els seus beneficis per partit amistós i es va convertir en la més ben pagada del món per la intermediació de l’exmandatari blaugrana.