Cruyff, la fàbrica d'entrenadors

Valverde, Rubi i Eusebio repassen l'empremta que el geni holandès ha tingut en les seves carreres com a tècnics

valverde / periodico

4
Es llegeix en minuts
Rafael Tapounet
Rafael Tapounet

Periodista

Especialista en música, cinema, llibres, futbol, críquet i subcultures

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els capricis del calendari, que de vegades poden ser molt cruels, van voler que a Ernesto Valverde li toqués participar com a ponent en una xerrada sobre el llegat futbolístic de Johan Cruyff a penes dos dies després que el Barça patís una dolorosa derrota davant un equip dirigit pel tècnic amb el perfil més desacomplexadament cruyffista dels que entrenen a LaLiga Santander: el Betis de Quique Setién. La circumstància va afegir un inesperat plus de morbositat a l’acte d’homenatge al profeta del gol organitzat per l’associació Amics de Johan sota el títol de ‘Si tu tens la pilota...’, picada d’ullet a aquest cèlebre aforisme del geni holandès que assegurava que la possessió de la pilota era la millor garantia que el contrari no la tingués.

Ricard Torquemada, Rubi, Valverde, Eusebio i Pere Escobar, en el col·loqui / ELISENDA PONS

La cita va reunir els entrenadors dels tres equips catalans de Primera – Valverde, Joan Francesc Ferrer 'Rubi' i Eusebio Sacristán– sobre l’escenari de l’Auditori de Mediapro, en una xerrada moderada pels periodistes de Catalunya Ràdio Pere Escobar i Ricard Torquemada; entre el públic, una representació de la junta directiva del Barça encapçalada pel president Josep Maria Bartomeu; exjugadors com Guillermo Amor, Òscar Garcia Junyent i Carles Puyol, i cruyffistes de renom com el cantant del grup Mishima David Carabén.

Passió pel joc

Tenia tot el sentit que fossin tres tècnics els qui s’encarreguessin de glossar l’impacte que el pas de Johan Cruyff per aquest planeta rodó va tenir en l’evolució del futbol, a tots els nivells. No és casualitat que les plantilles dirigides per l’holandès, tant a l’Ajax com en el Barça, hagin sigut un planter increïblement prolífic d’entrenadors: els casos de Valverde i Eusebio representen només una petita porció d’aquesta passió per entendre els mecanismes del joc i aplicar-los que va causar estralls entre els jugadors que algun dia van estar a les ordres de Cruyff.

Eusebio parla davant de la mirada de Valverde i Rubi. / ELISENDA PONS

“La influència de Cruyff no es limita als canvis que va introduir a l’estil de joc –va remarcar el ‘Txingurri'–. També ha tingut una gran incidència en la manera d’entrenar. Ara vas a qualsevol entrenament de qualsevol equip i veus coses que nosaltres fèiem fa 30 anys i que llavors eren completament revolucionàries”. Castigat per les lesions, Valverde va estar sol dos anys en el Barça de Cruyff. Suficient perquè l’empremta perdurés en la seva posterior carrera a les banquetes. “Estem parlant d’un dels millors jugadors de la història, així que tu eres al vestidor esperant i pensant: ‘Si aquest ve i ens diu que pugem a la muntanya, allà anem’”.

L’"enamorament sobtat" d’Eusebio

Eusebio va poder compartir amb l’holandès una etapa bastant més llarga, set temporades, i en el seu cas la influència voreja la idolatria: “Jo me’n vaig enamorar el primer dia. Va ser un enamorament sobtat, una passada. Jo venia de jugar en equips com el Valladolid i l’Atlètic de Madrid, en els quals, amb les meves característiques físiques, havia de picar molta pedra. Vaig arribar al Barça i vaig veure que el que Cruyff ens demanava era justament el que jo sabia fer millor: passar la pilota. I se’m va obrir el cel”.

Rubi, Valverde i Eusebio, a l’auditori de Mediapro durant el col·loqui. / ELISENDA PONS

El cas de Rubi és ben diferent, perquè, per edat, ell només va conèixer el Barça de Cruyff per televisió. “Em sorprenia el que veia; em deia ‘això és diferent’. Veia que jugadors que tenia identificats com a davanters jugaven de laterals i em preguntava per què. I encara avui, de manera inconscient, se m’escapen frases que són seves, com allò de ‘sortiu i disfruteu’”.

Valverde no només va jugar a les ordres de Cruyff; també el va patir com a integrant d’un equip rival, l’Athletic de Bilbao. “La d’aquell Barça era una manera de jugar que, quan l’engranatge funcionava, resultava imparable. Així que intentaves fer saltar l’engranatge com fos”. ¿Ho van aconseguir en alguna ocasió? El ‘Txingurri’ no ho recorda. “El que sí que recordo va ser un 0-6 a San Mamés que va ser terrible”. Minuts després interromprà el debat per apuntar: "¡Sí! ¡Una vegada vam guanyar 2-3 al Camp Nou!".

El profeta infal·lible

Notícies relacionades

Un dels trets més accentuats de la personalitat de Cruyff, a dir de tots els que el van conèixer, era l’absoluta confiança en la bondat de les seves idees i l’enorme convicció amb què les transmetia. Això li permetia arrossegar els jugadors a emprendre aventures de final incert. Però també posava a prova el caràcter dels seus futbolistes. “Acceptar cada dia aquesta seguretat en si mateix, aquesta convicció que ell no fallava, podia arribar a ser una cosa complicada”, va apuntar Eusebio.

Arran d’aquesta reflexió, Valverde va recordar que quan en els entrenaments es feien rondos i Cruyff i Carles Reixach hi participaven, mai es posaven a perseguir la pilota tot i que haguessin fallat el control. “Sempre deien que la culpa era del que havia fet la passada i li feien posar-se al centre”.  Susila, filla del profeta, va reincidir sobre el do de la infal·libilitat de Cruyff amb una anècdota encara més eloqüent: “A casa, el meu pare tenia dues normes: una, jo sempre tinc la raó. I dues, si per qualsevol cosa no la tingués, automàticament s’aplica la norma número u”.