Marcelo pacta quatre mesos de presó i 753.000 euros de multa per haver defraudat Hisenda

El jugador de futbol del Reial Madrid Júnior Marcelo Vieira da Silva ha pactat amb la Fiscalia quatre mesos de presó i ha pagat 753.000 euros per haver defraudat a Hisenda una quantitat de 491.000 euros, han confirmat fonts del Ministeri fiscal.

Com ha avançat el diari 'El Mundo', el lateral brasiler ha formalitzat ja l’acord amb Fiscalia, i ha aconseguit reduir la multa que comporta el delicte contra la Hisenda pública a només un 41% de la quota defraudada, una quantitat final de196.367,08 euros. Està previst que el jugador ratifiqui aquest matí la conformitat al jutjat penal 18.

L’any passat la Fiscalia Provincial de Madrid va presentar una querella davant del jutjat d’Instrucció d’Alcobendas contra el futbolista del Reial Madrid, per la possible comissió d’un delicte contra la Hisenda Pública en relació ambl’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) de l’exercici 2013, que ascendeix presumptament a 490.917,70 euros.

'Llei Beckham'

Segons exposava el Ministeri Públic, el querellat, de nacionalitat brasilera, va optar entre els anys 2007 i 2012 per l’aplicació del règim fiscal especial aplicable als treballadors desplaçats a territori espanyol (coneguda com a 'Llei Beckham'), per tant, el deute tributari es determinava "exclusivament" per les rendes obtingudes a Espanya.

Una vegada finalitzat l’àmbit temporal de l’esmentat règim especial va passar a tributar en els exercicis següents d’acrod amb les normes generals de l’IRPF, això és, per la seva renda mundial amb independència del lloc on s’hagués produït o del lloc de residència del pagador.

Ja el juny del 2006 el futbolista va cedir per un preu únic de 70.000 dòlars els seus drets d’imatge a la societat uruguaiana Consultora Heltry SA, que, al seu torn, els va cedir un any més tard per un preu de 802.813 euros a la societat britànica Chatarella Investors Limited amb vigència fins al 30 de juny del 2012.

Per un acord transaccional, de data 28 de gener del 2013, les dues societats van resoldre el contracte firmat el 2007 i "en unitat d’acte" la Consultora Heltry SA va cedir els drets d’imatge de Marcelo a una altra societat uruguaiana anomenada Birsen Trade SA.

"Totes aquestes estructures societàries van ser utilitzades per l’obligat tributari per tal de fer fiscalment opacs els beneficis procedents de l’explotació dels seus drets d’imatge", precisa la querella.

Benefici il·lícit

En aquest sentit, la Fiscalia assenyala que el futbolista, "amb ànim d’obtenir un benefici fiscal il·lícit", va presentar en el termini les declaracions d’IRPF delsexercicis 2011, 2012 i 2013 "sense declarar cap quantitat procedent de l’explotació dels drets d’imatge".

Això li va permetre que, per exemple, respecte a l’exercici de 2013 sol·licités la devolució de 10.258,34 euros, quantitat que li va ser entregada el 4 de setembre del 2014.

La societat Chaterella Investors Limited va obtenir el 2011 i el 2012 rendes facturades al Reial Madrid que van ocasionar un perjudici a la Hisenda Pública de 100.476 euros i 101.615, respectivament. No obstant, l’esmentada quantitat és inferior als 120.000 euros que marquen el límit quantitatiu de l’element objectiu del tipus penal del delicte contra la Hisenda Pública.

De la mateixa manera, el 2013 la societat Birsen Trade SA va obtenir unes rendes d’1.168764,38 euros "aparentment derivades de l’explotació dels drets d’imatge del querellat" facturades al Reial Madrid, Adidas i Panini "que es van haver d’ingressar a la Base Imposable de la Renda de les Persones Físiques, fet que va ocasionar un perjudici per a la Hisenda Pública de 490.917,70 euros".

Notícies relacionades

Mourinho accepta un any de presó per defraudar Hisenda

Hisenda accepta el pacte amb Ronaldo: 19 milions i dos anys de presó

D’altra banda, el 20 de febrer del 2015, una vegada "consumat" el presumpte delicte contra la Hisenda Pública, la societat Birsen Trade SA, "amb la intenció de donar una aparença de realitat a la cessió de l’explotació dels drets d’imatge", va presentar declaració censal (model 036), sol·licitant NIF, va assenyalar com a data d’inici de la seva activitat a Espanya l’1 de juny del 2012i va fixar el seu domicili fiscal a Espanya.

Amb idèntic propòsit, la querella de la Fiscalia relata que l’esmentada societat va presentar en la mateixa data declaracions extemporànies corresponents a l’Impost del Valor Afegit (segon trimestre de l’exercici 2012 al quart trimestre de l’exercici 2014), així com a l’Impost de Societats dels exercicis 2012/2013 i 2013/2014, sotmetent en l’últim cas a tributació els ingressos suposadament obtinguts de l’explotació dels drets d’imatge del denunciat a un tipus de gravamen del 25%, més beneficiós que el tipus marginal aplicable a l’IRPF del 51,3%.