Greu relliscada de l'Atlètic en la seva visita al Celta (2-0)

Una relliscada de Godín va precipitar una greu caiguda de l’Atlètic en la seva visita al Celta i Diego Simeone va haver d’abaixar el cap davant d’Antonio Mohamed, amic des de la infància. Ni una excusa ni una disculpa va poder esgrimir l’entrenador blanc-i-vermell en la calamitosa tarda del seu equip, que en la tercera jornada va fer un altre pas enrere. En punts, naturalment, per la derrota, i en imatge, amb una pobríssima prestació a Balaídos, indigna d’un aspirant al títol.

La desgràcia de Godín va desencadenar la tragèdia madrilenya. Per començar, el gol de Maxi, apuntalat poc després pel d’Aspas, amb un cop de cap llunyà avançant-se a Savic, l’elegit per Simeone per substituir Juanfran. Va obviar el colombià Arias, lateral nat, fins al segon temps, i aquest es va menjar el tercer gol, de Cabral, anul·lat pel VAR. Arias havia substituït Giménez, la qual cosa es va revelar com un terrible error de Simeone, perquè Savic ja estava amonestat i un minut després del canvi va ser expulsat per dues targetes.

Una imatge caduca

Amb 2-0 i un jugador menys l’Atlètic va ser incapaç de remuntar. Ja s’havia mostrat incapaç amb el 0-0 i en igualtat de merèixer el puntet inicial en el primer període, on es va expressar com un equip caduc necessitat d’una sacsejada. L’onze blanc-i-vermell va comparèixer sense cap dels fitxatges, tots asseguts a la banqueta. Van sortir amb la derrota cuinada.

Va arriscar més el Celta per ser el local, per convenciment i per la renúncia, ja habitual, de l’Atlètic, amagat enrere per aprofitar un error aliè. La fórmula de sempre de Simeone, perfectament coneguda per Mohamed, que va prorrogar el dispositiu dels tres centrals per controlar Costa i Griezmann.

Lobotka va cometre aquest esperat error i Griezmann ho va aprofitar, tot i que va xutar fora. Va ser l’única ocasió blanc-i-vermella, la qual cosa no va impedir una osca estadística: feia cinc anys (des del 2013 davant de l’Espanyol) que l’Atlètic no acabava un partit sense xutar entre els tres pals. Griezmann va xutar una altra vegada fora en el temps afegit.

Notícies relacionades

Madrid i Bayern es preparen per a una ‘tempesta perfecta’

Hummels segella la tragèdia del PSG

L’amistat de la banda, potser considerada en els compassos inicials pels respectius pupils, es va anar oblidant amb els minuts i no van faltar les previsibles topades protagonitzades per Cabral, Costa, Godín... Mateu Lahoz va disfrutar. Hi va haver més faltes lletges que gols. I que rematades.