Parla i puja el pa a l’Argentina
Només ell podia eclipsar Pedro Sánchez, que després dels seus cinc dies d’assumptes propis va començar amb l’onerós assumpte de la regeneració democràtica d’aquest país. Doncs té tela per tallar a la seva pròpia casa. Divendres passat Óscar Puente es trobava a Salamanca, en un esdeveniment sobre xarxes socials i va animar els allà presents a ser autèntics. "Si puc donar-vos un consell, perquè això és una escola i mirem de traslladar alguna conclusió que sigui útil als que sou aquí, si alguns feu carrera política: sigueu vosaltres mateixos, sense por, no passa res. Hi ha gent molt dolenta que sent ella mateixa ha arribat a dalt de tot", va sentenciar el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible. No va mirar a ningú, però va remarcar: "Per exemple, Milei, Trump... no sé si tindran assessors. Sens dubte, Milei, si té assessors, crec que no els escolta gaire. Jo he vist Milei a la tele i no sé en quin estat, si abans o després de la ingesta de quines substàncies. Creia que era impossible que guanyés les eleccions i que s’havia cavat la seva tomba. Doncs no". Cal imaginar-se el ministre d’Exteriors José Manuel Albares murmurant "però quina necessitat" abans de treure l’escut antimíssils del seu fi maletí, i posar-se en contacte amb l’ambaixador corresponent. També a l’inquilí de la Moncloa constatant que la famosa "màquina del fang" dispara des de les pròpies trinxeres. A Puente, com a Peppa Pig, li agrada saltar als bassals de fang. I esquitxa.
L’advocat Puente (Valladolid, 55 anys) sempre presumeix de no tenir filtres i d’expressar-se a les xarxes socials, que gestiona en persona, tal com és. Justament apel·la a aquesta autonomia de caràcter que va criticar al president argentí d’una manera tan barroera que li ha costat una allau de crítiques i una minicrisi internacional al Govern. El socialista havia acceptat feliç el paper del tipus que diu el que el patró no pot dir, l’Alfonso Guerra de Felipe González, el dòberman Álvarez-Cascos de José María Aznar. Però entre l’enginyós "de guanyador a guanyador" amb què va saludar Alberto Núñez Feijóo en el debat d’investidura de la present legislatura, al·ludint a la seva pròpia majoria de vots com a candidat a l’alcaldia de Valladolid, finalment arrabassada per la suma PP-Vox, i l’acusació d’alguna toxicomania a un governant electe sent ja ministre del regne hi ha un bon tros. Un bon tros que li ha costat quatre dies desfer, encara que hagués agafat un rodalies. Puente ha reculat després d’una successió de queixes al més alt nivell perquè va llançar una notícia falsa just quan el seu president declarava la guerra a les notícies falses amb tota la fanfàrria. Ho ha fet després de desmentiments i declaracions oficials sobre la condició d’abstemi de Javier Milei, qualificatius a la seva persona del calibre d’"energumen", noves al·lusions a la dona de Sánchez, Begoña Gómez, i insinuacions de demanar àrnica a l’"amic" rei Felip VI, que va assistir més que somrient a la presa de possessió del líder ultradretà argentí. No era conscient de la repercussió de les seves paraules, ha explicat, o no les hauria pronunciat. En efecte, deixar anar el més gruixut en un fòrum obert davant dues-centes persones no és el mateix que fer-ho amb els teus amics del mus dels divendres. Però en els dos casos, el que diguis acabarà sent utilitzat en contra teu si formes part del Consell de Ministres. És de primer de política i nivell bàsic d’usuari de les xarxes socials.
Notícies relacionadesDesacomplexat
Així que l’autenticitat que recomanava Óscar Puente al seu públic ha sucumbit davant la diplomàcia. Aclamat pels seus pel seu estil directe, valent, desacomplexat i ocurrent, contrapunt perfecte a la duresa sense línies vermelles que gasten alguns portaveus del PP, li agrada tant el cos a cos que va tenir un paper molt protagonista en la concentració del PSOE a Ferraz, de suport de Pedro Sánchez en el seu conat de dimissió, lluitant pel focus amb la vicepresidenta María Jesús Montero. No està acostumat a ser disculpat, ni que el contradiguin, ni que el critiquin. Les contínues disputes amb adversaris polítics, especialment amb l’alcalde i la presidenta de Madrid, però també amb periodistes i càrrecs públics, solen acabar amb el titular de Transports bloquejant a tort i a dret. Segons afirma, cancel·lar l’altre és terapèutic perquè ell decideix amb qui comparteix el temps. Curiosa falta de transparència en algú tan evident, a un jugador dur se li suposa una metxa més llarga. Haurà bloquejat Milei, que en uns dies estarà a Espanya recolzant el seu amic Santiago Abascal. O potser no, sense enemics a l’altura el combat no és divertit.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sant Joan de Déu qüestiona que els instituts comencin classe a les vuit
- Un Madrid indolent pateix una patacada sense excuses a Lilla
- L’edifici pioner del 22@ es converteix en hospital
- Política social El Govern utilitza 31 milions de l’excedent de tresoreria per a vivenda social
- Estrena cinematogràfica ‘La virgen roja’ o la dona perfecta
- Moda nupcial Rosa Clará invertirà 20 milions enuna nova seua l’Hospitalet
- Noves economies La BNEW tindrà un 25% més de participants i el triple de ‘start-ups’
- Catalunya El Govern diu que els límits han rebaixat els lloguers
- El PSOE vol obligar els pisos turístics a indicar la llicència
- Sector immobiliari El Govern descarta ara castigar les autonomies si no apliquen la llei de vivienda