Domini africà en la marató de Barcelona 2017

La seva vida sembla de pel·lícula. «Jo tenia una granja a l’Àfrica al peu dels turons de Ngong...», començava la novel·la de Karen Blixen que va donar peu a la pel·lícula Memorias de África. Jonah Kipkemoi Chesum, guanyador sorpresa de la marató de Barcelona, podrà dir aviat el mateix per poc que li vagi bé. No serà als turons de Ngong, sinó a Itén, la localitat de la vall del Rift (Kenya) on ha viscut sempre. Però el somni és el mateix, tenir una granja (shamba en suahili) amb moltes vaques per alimentar la seva naixent família.

Si el seu representant, l’anglès James Ruskin, va aconseguir a Jonah un viatge a Barcelona, va ser per guanyar uns quants dòlars fent de llebre, és a dir, marcant el ritme adequat als favorits perquè arribin en el temps previst a la meta. Amb aquells 3.000 euros tenia un sol objectiu: comprar una vaca per alimentar el seu petit fill de sis mesos, amb el qual viu en una d’aquelles clàssiques i modestes cabanyes amb el sostre de xapa que poblen Itén.

Però la llebre es va convertir ahir en llebrer i, al veure’s amb forces i amb els cracs als quals teòricament havia d’ajudar fora de joc, el kenyà de 28 anys va decidir con-

tinuar fins al final per culminar, triomfal, la primera marató de la seva vida. Una victòria que li reportarà 10.000 euros més, a l’haver aturat el crono per sota de les dues hores i 9 minuts. Si ho hagués fet per sota de les 2.07, el premi s’hauria doblat.

Incendi fatal

Amb aquests 13.000 euros que s’endurà de tornada a Itén, Jonah Kipkemoi Chesum podrà comprar més d’una vaca, per descomptat. Potser podrà posar les bases d’aquella somiada shamba per tots els atletes de fons kenyans que floreixen a la vall del Rift. A l’espera que el seu representant li torni a aconseguir una carrera a Europa –una vegada recuperat de l’impressionant esforç d’ahir, cap al juny o el juliol–, l’atleta que ahir va donar una de la sorpreses més tremendes millorarà les seves condicions de vida a Kenya i veurà revertir una vida dura que se li va complicar des de ben petit.

Perquè Jonah, a més de ser la primera llebre capaç de guanyar la marató de Barcelona en 39 edicions, és també el primer atleta oficialment paralímpic a aconseguir-ho.

De petit, es va veure immers en un incendi que li va provocar cremades a la part dreta del cos i una deformació molt visible a la mà dreta. Als Jocs de Londres 2012 hi va anar com a paralímpic en la categoria T46 i va córrer els 800 (va quedar 6è) i els 1.500 metres (7è). L’any passat el van canviar de categoria, a la T47, que només contempla proves de velocitat i salt de longitud, de manera que va decidir canviar els Jocs Paralímpics de Rio per una carrera de mitja marató a Cardif, on a l’octubre va aconseguir la millor marca de la seva vida (1.02.04). Un registre que avançava les seves possibilitats en la distància més llarga, que fins ara no s’havia atrevit a completar. 

Notícies relacionades

La consagració de Lunin

El Madrid sobreviu a una tortura

Els 2.08.57 d’ahir haurien pogut suposar un esplendorós rècord mundial paralímpic si encara seguís en la categoria anterior, que ostenta l’espanyol d’origen marroquí Abdul-Rahman Ait Kammouch amb 2.26.54. Però el kenyà s’ha trobat amb la paradoxa que no existeix plusmarca universal en la seva nova catalogació.

«Quan vaig sortir de l’hotel no sabia que ara seria el vencedor de la marató de Barcelona perquè ni tan sols tenia previst acabar-la. Però al quilòmetre 35, al veure’m sol al davant i amb forces, és quan he decidit seguir fins al final», explicava ahir el kenyà. «Jo tenia una granja (shamba) a l’Àfrica...», podrà escriure si algun dia decideix emular Blixen i deixar les memòries d’una vida de pel·lícula.