Rudy obre la porta dels quarts per a Espanya

Espanya va salvar el 'match ball' davant l’Argentina, exigit com estava a vèncer o fer les maletes cap a casa, i es va classificar per als quarts de final amb una victòria solvent, que escampa les ombres inicials del torneig i alimenta l’esperança (92-73). L’aler madridista Rudy Fernández es va encarregar d’obrirle la porta de la fase decisiva a l’equip espanyol amb un partit excel·lent, una de les millors actuacions que se li recorden: 23 punts, 7 rebots i un treball impagable en defensa, i amb Pau Gasol (19 punts i 13 rebots) complementant-lo a la perfecció.

El triomf, que va servir per assegurar la segona plaça, situa l’equip de Sergio Scariolo a la part més exigent del quadro final. França serà el rival en els quarts i en una hipotètica semifinal, l’aparellament seria contra els EUA, la penitència obligada per les dues primeres derrotes.

Ginóbili va voler establir les bases del partit amb tres ràpides accions (dues van ser triples) que van col·locar un 0-8 inicial per a Espanya. Aquest cop de puny d’entrada  podia haver condicionat la posada en escena de la selecció. Però la resposta dels jugadors de Scariolo va ser d’una contundència descomunal. De la mà d’un Rudy desbocat (10 punts gairebé consecutius) i d’un afinat Mirotic va arribar un parcial de 22-3 en tot just tres minuts, que va deixar molt tocat el bloc de Sergio Hernández. La valentia de Rudy va ser el millor antídot contra el desvergonyiment inicial dels argentins, poc pressionats ja que tenien assegurada la classificació.

Aquest parcial va marcar el guió i va situar el millor escenari possible perquè Espanya agafés les regnes. La selecció no només va créixer en atac, aprofitant-se de la seva inspiració des del triple (set en el descans) i dels problemes defensius de l’Argentina, amb molt poc poder d’intimidació a prop del cèrcol per la falta de centímetres. També va créixer en defensa, limitant les accions de Nocioni i Scola. Només el veterà Manu Ginóbili va suposar un maldecap per a la defensa espanyola, que es va anar apagant a mesura que passaven els minuts.

SUPERIORITAT DE GASOL

Cada vegada amb signes més reconeixibles, pel protagonisme de Rudy, pel pas endavant en defensa, per la superioritat de Gasol a prop de cistella, Espanya va arribar a veure’s com a clar dominador a la meitat del segon quart (41-25). Aquesta impressió que es va reforçar quan Scola va cometre la tercera falta personal i la banqueta argentina va rebre una tècnica. Però no ho va saber aprofitar Espanya, que va permetre que el quadro sud-americà tornés a aixecar el cap i se n’anés al descans amb un marcador encara obert  (48-35).

Notícies relacionades

Scariolo: "França es pot considerar el rival més fort després dels EUA"

Som de mar

Conscient del perill que suposa deixar un rival com l’Argentina viu en el partit, la selecció va intentar tancar el matx ràpidament en la represa i va semblar que estava en condicions d’aconseguir-ho, després de firmar un parcial de 7-0 d’inici, que va portar els avantatges a la frontera dels 20 punts (55-35).

Però en comptes de treure l’instint assassí, la selecció es va enredar al seu propi laberint. Va passar a fer una passada de més, a encadenar pèrdues, a forçar llançaments, a perdre’s en protestes que li van costar dues tècniques a Juan Carlos Navarro en tot just un parell de minuts, que van acabar en desqualificació. L’Argentina, de sobte, sense posar gaire de part seva, es va veure una altra vegada dins del partit (63-50). Però li van faltar forces i convicció per creure en la victòria. França espera ara.