MSN amics i còmplices

No és gens impostat, per més que li pugui semblar a Cristiano. Si la química que desprenen Messi, Suárez i Neymar fos artificial, més de cara a la galeria, no duraria tant de temps. Com va dir l'uruguaià, és «genuïna». Genuïna i, al mateix temps, estranya. Resulta estrany que el 10 de l'Argentina (Leo porta la samarreta de Maradona per sempre a l'esquena) s'avingui de meravella amb el 10 del Brasil (Ney llueix el mantell sagrat d'O Rei Pelé pels segles dels segles). O igual d'estrany resulta que el 9 de l'Uruguai (Luis) hagi connectat a la primera amb les dues estrelles planetàries. I entre tots tres sumen la bogeria de 106 gols aquesta temporada en 51 partits, units als 122 que van firmar el curs passat en tan sols vuit mesos.

A la seva manera, cadascun ha anat cedint. Fins i tot Messi, per més que no ho sembli. Per començar, el davanter argentí va renunciar al centre de l'atac i li va atorgar aquest honor a Suárez, l'únic davanter centre que l'ha entès realment de debò. Amb ell al Barça ha descobert una complicitat que només té a l'Argentina amb el Kun Agüero, aquell noi amb el qual va connectar al Mundial sub-20 d'Holanda (1995) quan eren joves impacients perquè es coneguessin els seus noms. Leo va cedir el seu lloc al camp i Luis, a canvi, va tornar una generositat infinita al camp, obrint-li, encara que sembli mentida, noves mirades tàctiques al geni argentí, que arriba a un clàssic singular. Està a un sol gol d'arribar als 500 en la seva carrera professional, una xifra descomunal, gairebé inabastable en el futbol modern.

Notícies relacionades

Luis Enrique: "Si guanyem el Madrid, l'eliminem de la Lliga"

Luis Enrique: "Cruyff voldria guanyar, però guanyar amb espectacle"

MATE I FAMÍLIES / Al principi reunits tots dos al voltant d'un canya per prendre mate, tenint sempre Mascherano com a fil conductor d'aquells primers passos d'una amistat «genuïna» que es va construir també amb una connexió familiar. Suárez no havia ni debutat la temporada passada, encara sota el jou de la condemna de la FIFA, quan Messi, poc donat a la vida social, es va presentar a casa de l'uruguaià per celebrar l'aniversari del seu fill. Després, tots dos també van anar al quart aniversari de Davi Lucca, el fill de Neymar (agost del 2015). Amb les famílies, és clar.

També Ney va cedir. Va venir al Camp Nou disposat a ser el millor del món (aquest any ja es va colar com a tercer al Pilota d'Or), assumint fins i tot amb submissió futbolística el seu rol davant Messi. Ara, en canvi, el brasiler és un més d'un trident que trenca barreres. Encara que ell podria marxar a qualsevol gran club del món per ser l'únic amo, esportiu i econòmic, prefereix seguir amb Luis i amb Leo, els seus amics. Juga, guanya i es diverteix. Com ells.