Depressió de cavall

Sembla que sigui per fer riure l'expressió, però així es creu: Noozhoh Canarias ha patit una depressió de cavall. Aquest pura sang, considerat el millor poltre espanyol de tots els temps, ha tornat a l'hipòdrom de la Zarzuela per recuperar l'etiqueta de crac després d'una desafortunada gira europea. Demà afrontarà a Madrid una modesta carrera a fi d'elevar la seva moral davant els seus fidels aficionats.

Té la seva explicació. Noozhoh Canarias suma nou derrotes consecutives i necessita guanyar a tot preu per ser el cavall que va ser. O sigui, una estrella. Un fenomen. Un animal de categoria. L'únic capaç d'arruïnar un hipòdrom francès i de meravellar la premsa internacional amb el seu galop. Un privilegi per a les carreres espanyoles, que el 30 de març del 2014 va aconseguir situar aquest esport a primer pla amb la campanya Jo vaig veure córrer Noozhoh Canarias, el comiat que li va preparar l'hipòdrom de la Zarzuela, casa seva, per premiar-ne la impecable trajectòria abans de provar fortuna a l'estranger.

Cavall de 'Champions'

Aquell dia, el pura sang espanyol va marxar de Madrid per emprendre un somni increïble: disputar una mena de Champions d'hípica europea. Es tractava de comprovar si Noozhoh Canarias, propietat dels germans Bolaños, amos d'una cadena de supermercats canaris, era tan bo com havia demostrat davant d'exemplars d'emirs, xeics i reis. Fins i tot si realment valia 1,5 milions d'euros, la suma per què molts milionaris licitaven per un cavall que en va costar tan sols 11.000.

Però el marcador de la seva temporada va ser descoratjador: nou carreres, nou derrotes. Tota una decepció. Algunes en proves de categoria, però les últimes amb rivals de nivell inferior. «Les primeres derrotes entraven en la lògica perquè era com si el Llagostera s'enfrontés al Bayern o la Juve. Després, va començar a perdre carreres que havia de guanyar», afirma a EL PERIÓDICO Alberto Remolina, el nou entrenador.

Així, després d'una excel·lent actuació a la prestigiosa 2000 Guinees angleses, amb un sisè lloc, el cavall va iniciar una caiguda en picat. Els amos van destituir-ne l'entrenador i van fitxar Carlos Laffón, un espanyol resident a París que és com el Guardiola dels hipòdroms.

Però ni així el poltre va aconseguir ser el d'abans. Noozhoh no era Noozhoh. No carburava. Tenia la pólvora mullada. I ningú va saber aclarir la raó de la seva desolació. Cada cop estava més present el comentari que el joquei belga Christopher Soumillon va xiuxiuejar als seus propietaris després de perdre una de les seves carreres en un hipòdrom francès: «Alguna cosa li deu passar, perquè no ha volgut lluitar. És evident que Noozhoh no és el de sempre».

Teràpia eqüestre

Notícies relacionades

Marc Márquez continua maltractantels seus rivals

Aitana es perdrà l’inici de l’Eurocopa per meningitis vírica

El setembre, després de perdre a l'hipòdrom parisenc de Long-champ, els propietaris van decidir que tornés a casa. Va ingressar en la preparació de Remolina, expert a recuperar els cavalls amb passejades per les platges de Laredo i relaxants banys al Cantàbric. Al cap d'uns dies, el poltre va canviar d'actitud i mentalitat al costat de la seva nova manada. «Aquí té un entorn ideal: atenció les 24 hores, menys cavalls, natura... A França no era més que un entre cent pura sang», diu Remolina.

Demà torna a Madrid amb la mateixa expectació que portava enganxada al cos, al seu magnífic cos, el dia que es va acomiadar de la seva estimada afició fa un any i mig. «Correrà si la pista no està enfangada», avisa l'entrenador. Si diluvia ajornarà la reaparició. «Entenc l'interès que genera, però no arriscaré. El més important és que quan corri, encara que sigui en una divisió inferior, torni a guanyar». O sigui: guanyar, guanyar i guanyar. Per moral que no quedi.