Kenya omple el podi en obstacles

Kenya es va superar ahir. Va sortir literalment del podi, ja que per primera vegada en el seu calador més prolífic de medalles, els 3.000 obstacles, hi va col·locar quatre homes entre els quatre primers. Després d'haver aconseguit dos triplets i set doblets, ahir va estrenar el quàdruplet en un dia triomfal per al país de l'Est africà, ja que Vivian Cheruiyot va guanyar també els 10.000 metres femenins després de la seva maternitat. Acumula cinc ors, dos en 5.000 i tres en 10.000, i a Pequín persegueix repetir el doblet en les dues carreres de fons que va aconseguir fa quatre anys a Taegu.

L'èxit kenyà es va engrandir en el 3.000 obstacles, amb els seus quatre representants dominant i Ezekiel Kemboi sumant el seu quart títol en uns Mundials en una carrera tàctica (8.11.28). Kemboi va estendre la seva fama d'imbatible en grans campionats, ja que també és doble campió olímpic. A més, abans dels quatre ors mundialistes ja tenia tres plates. La d'ahir va ser per a Conseslus Kipruto i el bronze per a Brimin Kipruto. Jairus Birech es va emportar la medalla de xocolata.

L'esperança blanca en la prova, el nord-americà Evan Jager, no va poder aguantar l'embranzida final de les quatre gaseles africanes i va acabar sisè, lluny d'un Kemboi que es coronava com el millor especialista des de Berlín 2009.

Superioritat marakwet

Notícies relacionades

La intrahistòria d’amor del Barça per Nico Williams: de la seva lleialtat amb l’Athletic al seu enamorament sobtat amb Lamine

L’Audiència de BCN avala prorrogar el cas Negreira

Superar els kenyans en els 3.000 obstacles és una missió gairebé impossible des dels anys 80. Kenya ha guanyat els últims set ors olímpics. És la seva prova, ni els etíops li discuteixen l'hegemonia. Haile Gebrselassie i Kenenisa Bekele no ho van intentar mai, per diverses raons, una és potser estadística: si no ets de l'ètnia marakwet, tens molt poques possibilitats de ser un campió obstaculista.

Kemboi també és un marakwet, resident a Cherengani Hills. L'explicació que donen els mateixos atletes de la seva evident superioritat és que aquesta zona del Rift Valley és especialment muntanyosa (està a la falda de Mount Elgon, el volcà que separa geogràficament Kenya d'Uganda) i els corredors estan acostumats a canviar constantment de ritme perquè és un terreny molt accidentat.