L’Audiència de BCN avala prorrogar el cas Negreira

L’Audiència de Barcelona ha avalat la pròrroga de la investigació del cas Negreira de presumpta corrupció que la jutgessa d’instrucció va acordar el mes de març passat i argumenta que encara no han declarat els investigats, entre els quals hi ha els expresidents del FC Barcelona Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, segons la interlocutòria a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO. D’aquesta manera, el tribunal de la Secció 21 ha desestimat el recurs presentat per l’exdirectiu del Barça Albert Soler, al qual s’han afegit altres imputats i el mateix club blaugrana.

El Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona va prorrogar el passat 26 de febrer la investigació, que ja fa més de dos anys que és als tribunals, i va citar a declarar com a investigats per al mes de setembre vinent els expresidents del Barça Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, pels més de 7,5 milions d’euros que l’exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) José María Enríquez Negreira i el seu fill van cobrar del Barça entre 2001 i 2018.

"Simples especulacions"

En el seu recurs, Miguel Capuz, advocat de Soler, al·legava que la pròrroga no estava degudament motivada ni justificada, atès que des del mes de novembre passat no s’ha portat a terme cap diligència, i que s’havia acordat fora del termini legal: es va notificar a les parts l’11 de març, dies després que expirés el termini, és a dir, l’1 de març.

El tribunal afirma que l’argument de la defensa es basa en "simples especulacions o conjectures que no demostren que hagin causat indefensió" i addueix que "s’esvaeix qualsevol dubte" amb l’escrit del lletrat de l’administració de justícia que va acreditar que la interlocutòria havia sigut dictada el 26 de febrer.

Noves proves

Notícies relacionades

Dani Olmo torna a Barcelona amb una lesió muscular

De la Fuente: «Dani Olmo s’ha retirat de l’entrenament i li estan fent proves»

L’Audiència de Barcelona argumenta per confirmar la pròrroga de la investigació, tal com va fer la jutge d’instrucció, que les declaracions dels investigats ja havien sigut acordades, tot i que sense data concreta, i que, per tant, no havien sigut encara practicades.

La magistrada, d’altra banda, al·ludia que, a més, d’aquests interrogatoris se’n podia desprendre la necessitat de portar a terme diligències, com el rastreig dels diners o testificals de persones que poguessin corroborar, per exemple, la versió que sobre determinats fets puguin donar els imputats.