La intrahistòria d’amor del Barça per Nico Williams: de la seva lleialtat amb l’Athletic al seu enamorament sobtat amb Lamine

Jugar amb l’Iñaki i lleialtat a l’Athletic

El 14 de novembre del 2023 Nico Williams va trencar el seu silenci i es va asseure a conversar amb EL PERIÓDICO sobre el seu brillant present, després d’explotar en la selecció de Luis de la Fuente, i els seus plans de futur. Feia un parell de mesos, a principis de setembre, que havia conegut Lamine Yamal, a qui Alejandro Balde l’hi havia presentat en la primera concentració del blaugrana amb l’absoluta. Després de sopar a la Ciutat del Futbol de Las Rozas amb la resta d’internacionals, Nico es va asseure a conversar amb aquest mitjà per deixar clares les seves intencions i evitar els incòmodes rumors que circulaven per Bilbao. «Al vestidor de l’Athletic parlem d’Europa. Tenim l’ambició d’aconseguir aquest gran premi que és jugar l’Europa League o la Champions, perquè no ens posem sostre, i volem ser allà a dalt».

Nico prioritzava dues coses, la primera «jugar a Europa amb l’Athletic al costat del meu germà». La segona era que el club blanc-i-vermell sortís beneficiat d’una hipotètica sortida, una cosa que no passaria si marxava el 30 de juny, perquè expirava el seu contracte i quedava lliure. Així que els seus agents van negociar una renovació que comportaria una clàusula de rescissió accessible per a equips grans, però beneficiosa per al club d’Ibaigane. «Que equips grans com Barça, Madrid o clubs d’Anglaterra estiguin pendents de mi vol dir que estic fent bé la meva feina. Jo tinc clara la decisió que vull prendre, però al final això és una cosa que porten els meus representants, que estan amb mi des que tenia 11 anys. Hi ha els meus pares, el meu germà… Ja es veurà, però estic molt tranquil i vull seguir així», apuntava en la conversa amb EL PERIÓDICO.

Hi havia un altre aspecte que complicava la sortida de Nico Williams de l’Athletic, el jugador compartia vestidor amb el seu germà Iñaki a San Mamés i volia mesurar bé els temps per no deixar-lo en una situació incòmoda davant el club i l’afició. Referent a això advertia que «serà una decisió de tots, no només soc jo. També hi ha la meva família, hi ha els meus representants… No és només una qüestió de Nico perquè al final la família per a mi és molt important i té un paper decisiu en aquesta decisió». L’1 de desembre, dues setmanes després de l’entrevista, l’Athletic feia pública la renovació de Nico per tres temporades, fins al juny del 2027, amb una clàusula de 60 milions d’euros. Quantitat perfectament assumible pels grans clubs del mercat. Cosa que no tancava la porta a rumors sobre la seva possible sortida aquell mateix estiu.

Alemanya, Lamine i els rumors

Nico va completar una gran temporada en la selecció i l’Athletic, que es va classificar per a l’Europa League, explotant aquell estiu del 2024 al liderar juntament amb Lamine una Espanya que es va proclamar a França campiona de l’Eurocopa. Nico va marcar a la final, on a més va ser designat millor jugador contra Anglaterra. Durant els 40 dies de convivència a Alemanya va estrènyer la seva amistat amb Lamine, que es va convertir en el seu germà petit, el seu «bro». A més de ser els dos jugadors més desequilibrants per les bandes, Nico mantenia amb ell una relació semblant a la que exercia Iñaki amb ell. L’aconsellava, el protegia i es divertia amb el de Rocafonda, i formaven la parella més divertida i amb més desimboltura de la concentració a Donaoschinguin. La bona sintonia dels dos va operar un efecte beneficiós en el futbol dels dos i un creixement que va desencadenar una campanya de rumors i informacions falses a Barcelona sobre el seu fitxatge pel Barça dels quals el jugador es va blindar.

«No m’agrada el soroll. No m’agrada que la gent digui mentides, que es generin rumors que no són certs. La gent parla molt i això m’incomoda», confessava Nico a aquest mitjà a Alemanya durant la concentració de l’Eurocopa. Es va arribar a publicar que havia firmat un precontracte amb el Barcelona, quan el menor dels Williams i el seu agent van rebutjar pacientment les trucades de Joan Laporta per asseure’s a negociar, una cosa que no va agradar al president culer. «El tren del Barça passa una vegada a la vida», va argumentar ofès el dirigent blaugrana.

Nico mai va estar a prop de fitxar pel Barça i Lamine, que sabia que la decisió de jugar a Europa amb l’Athletic i amb l’Iñaki era ferma, no va fer cap intent per convèncer-lo. Una cosa que Nico va valorar enormement. Llavors, la idea del blanc-i-vermell era jugar aquell any a San Mamés, per mirar de portar l’Athletic a la final de l’Europa League a Bilbao, i després anar-se’n a la Premier deixant diners a les arques de l’Athletic en agraïment. Nico havia vist com el seu germà Iñaki renunciava a anar-se’n a la Premier, des d’on Guardiola el va temptar amb una oferta atractiva, i ell volia provar en un futbol que sempre l’ha atret molt. A més, hi havia una cosa que no deixava de voletejar al cap de Nico: no volia enfrontar-se a l’Athletic amb la samarreta d’un altre club espanyol a la Lliga. Havia sigut un any complicat amb molts rumors i ell volia demostrar a l’afició dels ‘Lleons’ la seva lleialtat al club i l’agraïment per l’oportunitat que el club va donar als Williams per fer carrera en el futbol. I així va ser. Per més que els mitjans informaven de reunions que no existien o contractes que mai es van firmar, Nico es va mantenir ferm i Lamine era el primer a conèixer la situació.

L’Athletic va jugar a Europa, va arribar fins a les semifinals de l’Europa League i es va quedar a un pas de la final de San Mamés. I Nico i Lamine van anar estrenyent encara més la seva relació en la selecció. Els dos es van veure les cares a les finestres de setembre, octubre, novembre i març. Però el contacte entre tots dos es va convertir en diari i Yamal va començar a seduir Nico amb la idea de jugar junts en el Barça.

Lamine sedueix Nico

Notícies relacionades

Joan García s’acomiada de l’Espanyol: «Sé que aquesta decisió no serà fàcil d’entendre per a tothom. No us demano que ho feu»

L’Audiència de BCN avala prorrogar el cas Negreira

Amb el pas dels mesos Nico ha canviat la idea de jugar a la Premier per la de fer-ho al costat de Lamine, amb qui té una química futbolística que ha continuat donant èxits a la selecció. Yamal ha parlat a Nico molt bé de Flick, del seu estil de futbol ofensiu i de la seva proximitat. I fins i tot el tècnic alemany li ha fet alguna picada d’ullet quan s’han enfrontat l’Athletic i el Barça. La tensió a Bilbao al voltant de Nico s’ha convertit en afecte i agraïment amb l’extrem, que ha tirat de l’equip aquesta temporada fent un pas endavant.

I això ha provocat que ara Nico hagi demanat al seu agent que es reunís per sondejar la possibilitat de fitxar pel Barça. El menor dels Williams sap, perquè Lamine l’hi ha confirmat, que Flick està entusiasmat amb la idea del seu fitxatge. Fins i tot Laporta ha oblidat el ressentiment per no haver volgut anar-hi l’estiu anterior. Deco és l’únic que prefereix l’arribada d’un Luis Díaz el preu del qual es dispara. Nico Williams ha demostrat la seva lleialtat a l’Athletic complint la paraula que va donar al club, del qual marxarà deixant diners a les arques en lloc d’anar-se’n lliure com va poder fer l’any passat. Però ara, als seus 22 anys, el cos li demana complir el somni que comparteix amb Lamine: jugar junts i guanyar molts títols al costat d’aquest «germà que el futbol m’ha regalat».