Quan Honda es va espantar

Freddie Spencer, un dels campions del món més impressionants de la història, capaç de conquistar el 1983 el ceptre de 500cc amb menys anys que ningú (21 anys i 258 dies) i, dos anys després, ser campió al mateix temps de 250cc i 500cc, estava com Pluto a Disneyworld. Se'l veia feliç, se'l notava orgullós, se l'intuïa encantat de participar en la presentació del llibre de Marc Márquez Els somnis es compleixen, que han publicat, de la mà del nostre company Emilio Pérez de Rozas i el fotògraf italià Mirco Lazzari, Edicions 62 i Lunwerg.

Spencer era allà, al preciós amfiteatre del Museu Olímpic de Montjuïc, perquè havia estat convidat per Emili Alzamora, mànager del tricampió mundial, després que Fast Spencer es mostrés encantat de prologar el llibre, tot i que va ser desallotjat per Márquez del seu tron de campió més jove. El rookie més espectacular de la història, que va ser campió amb 20 anys i 266 dies, va superar per molt Spencer.

«A tots ens importa la història, el respecte per la tradició», explica Spencer en el seu magnífic i emocionat pròleg. «Els rècords existeixen perquè puguem compartir la història i marcar les fites. Jo em vaig adonar, immediatament, que el Marc va comprendre molt aviat el seu destí. No té por; no retrocedeix. Persevera, lluita, s'estavella, supera els obstacles i acaba imposant-se amb un somriure. Aquesta perseverança és el camí, l'aspecte espiritual que ens empeny cap endavant».

No té por; no retrocedeix. Quanta veritat. Márquez li explica a Pérez de Rozas un munt de vivències al llarg del seu any més triomfal. Per exemple, quan Honda va témer per la seva vida. Va ser un dia dels primers assajos d'hivern a Malàisia, quan Márquez va caure tres vegades seguides. Acabada la jornada, Takeo Yokoyama, l'enginyer responsable del projecte RC213V, és a dir, l'home encarregat per Honda per fer evolucionar aquest coet campió, es va espantar tant que va voler parlar amb Márquez. «És el teu primer any a MotoGP, ets el nou rookie i a Honda entenem que qui ha de guanyar carreres és Dani Pedrosa, tu t'ho pots prendre amb calma».

Márquez reconeix al llibre que va tenir una gran sorpresa. No tant perquè Yokoyama l'advertís amb molt bon estil i tacte, sinó perquè a Honda estiguessin pensant que es podia fer mal. «Jo els vaig dir simplement que gràcies per preocupar-se per la meva salut, però que era el meu estil i que per això m'havien fitxat. Els vaig dir que per a mi l'única manera de progressar, de millorar, de conèixer els meus límits i els de la moto és arriscar», li va comentar Márquez al líder del projecte RC213V. «Aquest és el meu estil i ho seguirà sent», li va acabar dient qui mesos després tindria tota Honda als seus peus.

Eren temps en què Márquez, segons s'explica en el llibre, editat en català i castellà al preu de 20 euros, va deixar bocabadats els seus rivals. Enrico Borghi, periodista del setmanari italià Moto Sprint i biògraf de Valentino Rossi, explica que el Doctor li va dir en un sopar compartit a Kuala Lumpur després d'aquests primers tests hivernals (febrer del 2013): «Enrico, tenim temps fins a Brno per inventar-nos alguna cosa per frenar Márquez. Si no ho aconseguim, no li veurem el pèl la resta del campionat». Borghi i Vale van repetir sopar el segon dia del GP de Qatar, la primera cita mundialista, en què Rossi li va dir al seu amic: «No hi ha res a fer, Enrico. Ja no arribarem a temps d'aturar el Marc. Ha arribat per quedar-se. Em temo que guanyarà el títol aquest mateix any».

Notícies relacionades

Marc Márquez continua maltractantels seus rivals

Aitana es perdrà l’inici de l’Eurocopa per meningitis vírica

Enganxada amb Lorenzo

Aquesta determinació s'explica detalladament a El somnis es compleixen («per cert», va explicar ahir graciosament Márquez, «un títol que se'm va acudir corrent a Austin») on Márquez relata al complet l'anècdota viscuda amb Jorge Lorenzo després del xoc al revolt de meta de Jerez. L'endemà, el Marc agafava el vol de Sevilla a Barcelona i, quan es dirigia al seu seient (7B), en companyia del seu cap tècnic Santi Hernández, va descobrir que, al 7A, ben bé al seu costat, ja hi estava assegut ¡Lorenzo! «Santi, Santi, canvia'm la targeta ¡vinga!», li va demanar Marc immediatament al seu amic, que no va trigar ni un segon a intercanviar els seus seients. A l'arribar al Prat, Márquez va creure oportú resoldre l'enganxada anant de cara i no deixar que s'enquistés. Marc li va allargar la mà a Lorenzo al finger de sortida. El pilot mallorquí l'hi va estrènyer, però li va dir, amb to respectuós: «Te la dono, sí, però has de saber que així que et pugui tornar aquest avançament, te'l tornaré».