A Taronjí li van prendre tot a la costa després de naufragar amb el caiac

L'aventura en majúscules de Quico Taronjí ha acabat en naufragi. Ha salvat la vida tot i patir el trencament del caiac trimarà en alta mar diumenge passat, a uns 12 quilòmetres de la costa tunisiana. "Una onada d'uns sis metres va bolcar el caiac i va destrossar els patins, estic viu perquè no vaig deixar que el cos sentís por", explica un cop a terra ferma mitjançant un telèfon prestat pel consolat. Potser també ha sobreviscut gràcies a aquella navalla marina ara perduda que li van regalar a Còrsega i que li va permetre desfer-se de caps i sogues quan era sota l'aigua. El viatge d'Algesires a Istanbul ha arribat al final.

Canvi de temps

Tot havia anat bé des d'Algesires fins a Còrsega. Una travessia tal com estava prevista. Llarga, la singladura més llarga en solitari en una embarcació d'aquesta mena (un Hobbie Cat de vela trimarà amb pedals). "No s'han complert les previsions meteorològiques, havia d'haver bon vent des de Còrsega i vaig decidir canviar el rumb previst i arribar a Tunísia d'una tirada, però les primeres hores van ser de calma i a pedal. Vaig haver d'improvisar per evitar que m'atrapés la tempesta", recorda assegut en un cafè a Tunis. Es va dirigir llavors a l'arxipèlag de Le Galité, però la tempesta va ser més ràpida i li va ser impossible desembarcar en aquest enclavament desert enmig del mar. Va tornar a canviar de rumb amb destinació a Tunísia però les onades van començar a créixer i créixer i l'embarcació va començar a patir les conseqüències del temporal.

Petició d'ajuda

La situació es va posar tan complicada que Taronjí va fer la primera trucada d'ajuda. Amb el mòbil, perquè ni el VHS ni el telèfon satel·lital funcionaven. Va turcar a Madrid donant la seva posició. La comunicació va ser rebuda per Salvament Marítim. Va arribar a parlar tres vegades amb els serveis de rescat de Tunísia, però la resposta que li van donar el va convèncer que estava sol davant del perill: "Hi enviarem una embarcació quan es calmi el temps", li van dir els tunisians. La previsió indicava diversos dies de fort onatge i la impossibilitat de rescat.

Trencament dels patins

"Primer vaig trencar una de les ròtules, la que uneix el patí al buc. Després, una onada de més de sis metres em va agafar de través i va capgirar el caiac. Recordo com el pal es va posar horitzontal a la paret d'una onada gegant abans d'enfonsar-se". El que en una embarcació de vela lleugera tendeix a ser habitual (arribar a posar la quilla mirant enlaire), en un multibuc és una situació complicada, per la poca capacitat d'adreçament que té. "Va ser una imatge fantasmagòrica, veure les llums de la canoa sota l'aigua, en la foscor de la nit". Quico es va veure en l'obligació de capgirar l'embarcació, però amb la maniobra el caiac va quedar amb els dos patins inutilitzats.

Lluita contra la por

"Vaig haver de deixar anar tot el llast i tallar caps sota l'aigua. Em vaig quedar enganxat per un peu a un pedal, amb el cap fora de l'aigua només a estones, no era moment de tenir por i vaig haver de trencar el vestit sec per alliberar el peu, afrontar la hipotèrmia o morir". Al final, sobre un caiac gairebé inutilitzat, a força de pedals i maltractat per les onades, es va anar aproximant a la costa, xop, mort de fred. "La clau d'haver sobreviscut és que no vaig deixar que el cos sentís por, la por et porta al pànic i al desastre. El més important en una situació de risc és tenir el cap actiu i solucionar els problemes quan es presenten", diu recordant aquells moments d'angoixa.

Enterrat a la sorra

Notícies relacionades

Quico Taronjí, localitzat després de partir-se-li el caiac en alta mar durant una tempesta

Taronjí arriba a Sardenya i està a punt de salpar cap a l'illa deserta de Le Galité (Tunísia)

L'aproximació a la costa també resultaria complicada. "Malgrat la foscor total es veia una línia de costa en què s'intuïa una platja. Hi havia onades cada vegada més grans per la menor profunditat, però sense soroll d'onatge contra les roques". Sense capacitat de maniobra, qualsevol caiac a pedals, sense pala, està a mercè del corrent i tenir la mala sort d'arribar a una costa rocallosa és la mort segura. "Vaig agafar una onada gegant vaig començar a surfejar a gran velocitat fins que l'aigua em va separar del caiac. Gràcies a l'armilla salvavides vaig poder seguir amb el cap fora de l'aigua, respirant fins a arribar a la riba", explica. Després, ja en una platja de sorra, sota la pluja i gelat, Taronjí va decidir enterrar-se a la sorra entre els matolls de la riba. Eren les 12 de la nit més o menys. Estava a salvat.

Aïllat i sense res

L'última sorpresa va arribar gairebé a l'alba. Cap allà les sis del matí, la llum d'unes llanternes el va despertar. Algú estava al costat de les restes del catamarà. Taronjí es va acostar a la riba a demanar ajuda. Dos homes estaven buidant l'embarcació de tot el que hi havia. Havien obert els tambutxos i s'apoderaven del seu contingut, l'ordinador amb les últimes fotos, 350 euros i el passaport. El remat inesperat. Taronjí ha decidit tornar a casa. Ha passat les setmanes més increïbles de la seva vida i pot viure per explicar-ho. Pensa escriure un llibre. De material no n'hi falta.