AVENTURA AL MEDITERRANI

Taronjí arriba a Sardenya i està a punt de salpar cap a l'illa deserta de Le Galité (Tunísia)

La travessia en caiac entre Algesires i Istanbul en solitari depèn del vent favorable cap al sud

Quico Taronjí entre Menorca i Sardenya. / periodico

Quico Taronjí entre Menorca i Sardenya.
Quico Taronjí es treu el vestit daigües.

/

2
Es llegeix en minuts
EDUARDO LÓPEZ ALONSO / Barcelona

Quico Taronjí ha arribat a Sardenya en el seu caiac. El que per a alguns és un suplici sense sentit, per a aquest aventurer és complir un somni personal i un viatge envejable. Ni més ni menys que anar de Cartagena a Istanbul en un caiac a vela i en solitari. Aquest periodista i presentador de televisió ha arribat a Sardenya i té el seu objectiu en una illa enmig del MediterraniLe Galité, pròxima a les costes de Tunísia. Queda enrere una singladura entre Maó i Sardenya. Moltes hores al mar, nit interminable sota la llum de les estrelles. "Aquí és on verdaderament em sento exposat", diu Taronjí a les fosques sobre la seva aparentment feble embarcació. S'orienta gràcies a les estrelles, "només cal situar l'estrella polar", en un marc que ell defineix com una "negror inquietant". El viatge passa a ser aventura en aquest moment de "soledat absoluta", en aquest desemparament aparent només esmenat en teoria per equips de comunicacions via satèl·lit amb els quals podria demanar ajuda en cas d'extrema necessitat.

La travessia entre Menorca i Sardenya es prolonga a la nit, quedar-se parat i adormir-se seria córrer un risc excessiu, el perill d'un abordament (col·lisió) amb algun mercant per al qual el catamarà de Taronjí no és més que un objecte flotant no identificat.

Notícies relacionades

El principal inconvenient de la travessia a Sardenya ha estat, com sempre, l'amenaça de quedar-se sense vent i haver de recórrer als pedals. Malgrat això, la singladura requereix atenció perquè una onada inesperada pot arribar a bolcar l'embarcació. El calat del 'Hobbie Cat' és de només 70 centímetres, de manera que sense problemes pot envoltar la costa, arribar a la vora i mirar el fons de posidònies des de la superfície. Però sense banyar-se. Després de tres dies, Taronjí ha arribat a terra, amb les escombraries a bord, i s'ha pogut treure per fi el vestit d'aigües que enganxat a la pell li permet superar la travessia sense semblar un nàufrag desemparat. Un vestit compost de capes de làtex, gore-tex i silicona, de culera i genolls enconxats, un vestit d'astronauta del mar.

Ara queda la travessia a Tunísia, previ pas per l'arxipèlag de Le Galité, a unes 100 milles de Carloforte. Una illa deserta com a objectiu. "Dormiré en un sac sobre terra tova, alçaré la vista al cel, i més enllà del cinturó cenyit d'Orió trobaré la meravella de les Plèiades, i tornaré a fer volar el meu cap de nen petit: dracs i princeses, castells sobre el mar, masmorres i fossats, vaixells pirates...", escriu Taronjí en el seu quadern de bitàcola