Klopp o un estil peculiar

Es va aixecar com un posseït, amb cara d'alguna cosa més que de tenir mala jeia, i va anar directe a descarregar la seva ira contra el quart àrbitre per una decisió que el col·legiat acabava de prendre i que no era del seu gust. Aquell paio feia por. Aquesta anècdota va tenir lloc a l'estadi San Paolo de Nàpols, el setembre passat, on el Borussia Dortmund va començar amb mal peu el seu camí a la Champions (2-1). Aquella nit Jürgen Klopp, que després va demanar perdó -«m'he comportat com un idiota»-,

va deixar clar per què el futbol del seu equip està íntimament lligat a la seva manera de ser: directa, amb un punt de bogeria i molta efectivitat.

Per això el Dort-

mund juga com juga, per això Klopp es declara un enamorat del futbol britànic i per això s'avorreix amb el joc del Barça. No només el d'ara, que tampoc entusiasma alguns culers, també amb el que va exhibir el millor Barça de Guardiola, per a molts el més sublim que mai s'ha vist sobre un terreny de joc. «Si el primer partit que hagués vist amb 4 o 5 anys hagués sigut un de l'equip blaugrana golejant 5-0, 6-0, amb aquella tranquil·litat, m'hauria dedicat a jugar a tennis. Ho sento, però guanyar tenint el 80% de possessió no és prou per a mi. No és el meu esport», deia ahir Klopp al diari The Guardian.

Lluita contra serenitat

¿I què és el que troba a faltar el tècnic en aquest joc de toc i molta paciència? «Això és futbol de serenitat i jo vull un futbol de lluita. El que a Alemanya en diem futbol anglès: un dia plujós, amb el camp pesat, els jugadors amb la cara bruta i després tornen a casa i no poden jugar a futbol en les quatre setmanes següents. Això és el Borussia».

Amb aquest estil Klopp ha portat el seu equip fins a dalt de tot de la Bundesliga (va guanyar el títol el 2010 i el 2011) i fins al penúltim esglaó a Europa (el Bayern de Heynckes el va privar de la Champions la temporada passada a Wembley), un esglaó final que està disposat a pujar com sigui, interpretant, això sí, la mateixa partitura. «A mi m'agrada el heavy metal. Wenger prefereix jugar com una orquestra, però és com una melodia silenciosa», diu del seu pròxim rival, l'Arsenal, al qual molts han comparat amb el Barça.

Notícies relacionades

Marc Márquez continua maltractantels seus rivals

Aitana es perdrà l’inici de l’Eurocopa per meningitis vírica

Per això els gunners tampoc són del gust de Klopp, un paio que exhibeix la seva ràbia en cada gol que celebra -res a veure amb la teatralitat de Mourinho-. A Klopp el geni li surt de les entranyes; l'altra celebració és teatre.

Klopp, de 46 anys, està convençut que el seu estil és el millor per guanyar. Una fórmula de futbol elèctric i molt d'esforç. «Hem de córrer 10 quilòmetres més que el rival», afirma el tècnic, que acaba de renovar fins al 2018.