Cristian Domínguez: «Amb el temps es valorarà el que ha fet aquest equip»

No havia jugat ni un sol minut en els quatre partits de la final, però la paciència de Cristian Domínguez (Madrid, 1982), el genial porter del Barça Alusport de futbol sala, mereixia un premi. S'havien llançat tres penals en la tanda decisiva contra El Pozo de Múrcia i Paco Sedano, també brillant durant tot el duel, no havia tingut fortuna. Era el torn de Cristian. La seva parada va donar al Barça el tercer títol de Lliga consecutiu i el va convertir en l'heroi de la mitjanit al Palau.

-Feia molts partits que estava inèdit, però va aparèixer en el moment just...

-Tinc una satisfacció immensa. No he parat de rebre felicitacions després del partit. Trucades,whatsapps, Twitter... És tremend. Dóna gust veure que la gent et recolza i t'anima en una temporada que ha sigut un pèl complicada per a mi.

-Els seus dos fills també ho deuen haver celebrat molt.

-N'estan encantats. El gran, Adrián, juga de porter a la Penya de Cervelló. El petit, Cristian, també està molt content. Va ser un partit de molta tensió i equilibri, amb un final apoteòsic.

-No és el primer cop que canvien de porter en una tanda. ¿Quin efecte busquen amb aquesta estratègia?

-Així és. Ho fem sempre així. El meta que ve jugant es posa en els dos o tres primers penals. Si no n'atura, fem un canvi. Es tracta d'un factor psicològic, de posar nerviós el rival perquè canviï el xut i dubti. La idea és modificar el seu pensament. El 2011, a la Copa d'Espanya, va passar a l'inrevés. Jo estava de porter, no vaig tenir sort, Paco em va substituir i va aturar dos llançaments. I en els quarts de final d'aquesta Lliga també ens va funcionar.

-El Barça ha guanyat cinc tandes seguides. ¿Casualitat o encert?

-Són moments. Hi ha una mica de tot. Imagini's un xut a sis metres i amb aquesta força. Jo utilitzo el cos per cobrir l'espai, no et dóna temps a gaire més. És una barreja d'intuïció, atzar i tècnica de porter. I fixar-se molt bé en el llançador. També hi ha una dita que parla de la sort del campió. Ara ho som nosaltres i la tenim.

-Carmona va dir que s'havia fet justícia amb un gran esportista, un gran company i un gran porter.

-Agraeixo molt les seves paraules. Sé que el Marc em recolza i m'aprecia. Ell també pateix quan ha d'elegir el porter. Ha de prendre decisions. Jo ho he passat psicològicament malament en algun moment, però sé que el míster ho passa igual de malament que jo. Els dos porters estem a un nivell altíssim. Tots dos volem jugar, però som molt respectuosos entre nosaltres. Això és fonamental. No som íntims amics, però no ens afecta que jugui l'un o l'altre.

-¿Ha estat la temporada més dura?

-He tingut lesions i això t'impedeix estar al 100%. Però l'esport t'ensenya a ser prudent, a esperar l'oportunitat i a valorar coses que abans no tenies en compte. L'ajuda al company, ser una pinya, que no hi hagi mals rotllos... Li puc dir que al Polaris teníem la millor plantilla d'Espanya però no vam guanyar mai res perquè no hi havia unió.

-Al Barça, en canvi, són un equip gairebé invencible. ¿Esperava una cosa així quan va fitxar el 2007?

-Intuïa que seríem un equip guanyador, però no tant. És molt difícil el que estem fent. Amb el temps es valorarà el que ha aconseguit aquest equip. És històric. Tres triplets consecutius a Espanya. Estem en una voràgine d'èxits que potser no ens permet apreciar amb claredat el que estem fent.

-¿Va servir de lliçó l'eliminació en les semifinals de la Champions?

Notícies relacionades

Marc Márquez s’exhibeix i guanya el seu sisè esprint consecutiu

Roglic agafa el timó del Giro en la segona etapa

-Ho vam passar fatal. Ningú esperava perdre contra el Kairat. Potser vam pensar en el Dinamo abans de temps. Al final, de les ensopegades se n'aprèn. La derrota ens va fer més forts. Va ser un punt d'inflexió. Vam comprendre que el grup no es podia aturar. Havíem de seguir guanyant. Nosaltres no tenim metes, volem seguir fent història. Jo estic encantadíssim al Barça. La implicació amb el futbol sala és total. És un club que aposta per altres seccions, no com altres.