«Ara hi veig més que abans»

La seva mare, Isabel Comba, tremolava només de pensar en la reacció que podia tenir María de Villota (Madrid, 1980) a l'enfrontar-se per primera vegada al mirall després de l'accident que va patir el 3 de juliol passat a l'aeròdrom britànic de Duxford quan feia proves de l'MR-01 per a l'escuderia Marussia. La seva filla havia perdut l'ull dret i tenia 104 punts a la cara «que semblaven cosits amb corda nàutica», i ella no es treia del cap que tot el treball de suport psicològic realitzat per a la seva recuperació definitiva podia patir un retrocés molt greu.

La sortida de la primera espanyola que ha pilotat un fórmula 1 va tranquil·litzar Isabel, que en aquell moment va tenir claríssim que una lluitadora com María no es quedaria paralitzada. «Recordo la primera vegada que em vaig mirar al mirall amb l'ull destapat. La meva mare m'hi va acostar amb la cadira de rodes, em vaig veure, vaig veure la cara de la meva mare, una dona guapíssima, i em vaig quedar aterrida, però em va impactar més veure-la a ella mirant-me. 'Surt, bitxo', li vaig dir al mirall, la meva mare va somriure i després vam riure juntes. '¿Qui em voldrà així?', em vaig preguntar, i m'he adonat que tinc amor per cobrir aquesta vida i una altra», va relatar ahir De Villota en una roda de premsa a la seu del Consell Superior d'Esports per agrair als mitjans de comunicació el respecte amb què han tractat la informació generada pel sinistre, del qual no va parlar perquè encara està sota investigació.

Impediment

El dia abans, la revista Hola ja havia ofert, dedicant-li la portada i 10 pàgines, una entrevista en exclusiva. La pilot va explicar que va ser ella mateixa qui l'hi va demanar a la publicació rosa, a la qual se sentia obligada a donar un tracte preferent ja que la patrocina «des que no aixecava dos pams de terra» i amb la qual té a més vincles familiars. «Tenia la possibilitat d'explicar el que va passar des de la que sento com casa meva», va dir María, que va confirmar el que tothom ja suposava, que no podrà tornar a pilotar un fórmula 1. «Tinc un impediment físic que abans no tenia, però vull que algú agafi el relleu. Crec moltíssim en la dona en el món del motor», va afirmar, després d'explicar el que va passar després de la primera operació a l'Hospital Addenbrook's de Cambrige, el primer moment «crucial», com ella mateixa ho va qualificar. El segon va ser la seqüència del mirall amb la seva mare.

«Quan em vaig despertar, se'm va acostar un cirurgià amb la meva família i em va dir: 'T'hem salvat la vida, ets aquí. Som feliços, però t'hem de dir que has perdut un ull'. Jo li vaig contestar: 'Vostè necessita les dues mans per operar. Jo sóc pilot i necessito els dos ulls per conduir'. Així pensava. Després m'he adonat que abans només veia la F-1, només em veia competint i no veia la realitat de la vida... Aquesta nova oportunitat la viuré al 100%. Aquest ull m'ha tornat el nord, hi veig més que abans, perquè veig el que és important», va detallar De Villota, que també ha perdut l'olfacte.

Notícies relacionades

Patri Guijarro: "Ja em sento més jo a la selecció, com al Barça"

El Madrid topa amb Luis Enrique

Ara s'enfronta a dues noves operacions, però no es treu del cap tornar a prendre contacte directe amb el món del motor. Quan l'hi permetin, tornarà a ensenyar a l'escola de pilots que el seu pare té al circuit madrileny del Jarama. «És la segona cosa més gratificant per a mi després de pilotar», va afegir María, que bolcarà tota la seva força i entusiasme en tres fronts: «Estic en tres bàndols. En el del motor, perquè ho porto a l'ADN i res me n'apartarà, en el dels malalts i en el de la dona».

Carlos Sainz va voler retre-li el seu homenatge particular. «María, et dono les gràcies per l'exemple que ens has donat a tots. Si abans ja t'admirava, ara t'admiro molt més, i vull dir-te a més a més que estàs guapíssima», va dir el bicampió del món de ral·lis.