El Barça continua lluny del Madrid

Recordo els comentaris després de la derrota a Getafe. No tots però sí alguns. Recordo que em van preguntar si el Barça s'havia acabat. O més ben dit, si el domini del Barça a la Lliga s'havia acabat. No deixava de ser curiosa la pregunta. Bàsicament perquè, quan un equip depèn només dels seus resultats per guanyar un títol, diguem que no ha entrat ni tan sols en zona de perill.

L'únic símptoma clar en aquest primer terç del campionat era que el Barça, lluny del Camp Nou, no anava sobrat. Que el joc no era tan fluid. I que no totes les combinacions de jugadors oferien la mateixa solidesa. Però fins i tot sumant tot això era absurd pensar que el domini del Barça estava trontollant. Fins dissabte, i mirant a l'altre costat, també hi havia una altra certesa: el Madrid havia millorat molt comparant-lo amb el de l'any passat. Molt més solvent en tot. I amb una efectivitat tremenda. Potser, en el futbol actual, els que ho fan millor això de fulminar-te en un vist i no vist. De tal manera que el resultat no podia ser un altre, fins ara, que haver sumat moltíssims punts i marcar moltíssims gols.

Però les dues evidències, la del Reial Madrid i la del Barça, la molt bona dels blancs i la menys bona dels blaugranes, no serveixen de res quan es troben. En l'enfrontament directe no hi ha maquillatge possible. El que aconsegueix ser més ell, el que aconsegueix exposar més el seu futbol, és el que guanya. Per mi, el Barça va jugar més temps menys bé que bé. Va fallar moltíssimes més passades del que és habitual. Fins al punt que va brindar l'oportunitat al Madrid d'augmentar el seu avantatge en el marcador i haver de jugar un partit fins i tot més complicat.

El campió, per sobre

Però, amb tot, el Barça va ser més minuts el Barça del que el Madrid ho havia estat fins a aquest partit. No vull dir que va guanyar el menys dolent, entre altres coses perquè quan juguen els dos millors no hi ha dolents. Vull dir que el Barça es va acabar imposant i a més de manera clara perquè va ser capaç de jugar 20 o 25 minuts al seu nivell. I el Madrid el màxim que va aconseguir és igualar els blaugranes en el primer temps en l'apartat d'errors. És clar que, vist el que es va veure, el Barça està per sobre del Madrid i hi està no tan sols pel que fa sinó per tots els dubtes futbolístics que li crea a l'equip deMourinho.Si ara que els blancs estaven fortíssims van acabar perdent clarament, és evident que de cara als següents clàssics el tècnic blanc s'haurà de replantejar una altra vegada la fórmula per acabar amb el domini del Barça.

És cert que aquesta victòria és important, però no és menys cert que el Madrid és tan aspirant al títol com el Barça. Avui el que guanya tots els partits (igual que abans de dissabte), guanya la Lliga.

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

Sabem, no obstant, que cap dels dos guanyarà tots els partits i, per tant, tornem al dia a dia. És a dir, aquest campionat no el decidirà una victòria directa al Camp Nou sinó la capacitat de cometre el menor nombre d'errors possibles en altres partits en els quals anar al 100% és molt complicat. Partits en què només que dos o tres jugadors vagin al 95% ja no els guanyes.

Sé que el que diré ara és indemostrable, que és només una sensació meva, però crec que el gol marcat als 20 segons va ajudar moltíssim el Barça perquè els jugadors van haver de mostrar tota la seva fortalesa iGuardiolava tornar a exhibir la seva capacitat per modificar sobre la marxa l'estratègia. Jugar amb tres jugadors al darrere segons el meu parer no és ser gaire valent, arriscat o temerari. Jugar amb tres al darrere busca per sobre de tot tenir la superioritat i el control des de la possessió de la pilota i el posicionament dels jugadors. És cert que no es va aconseguir immediatament, però no és menys cert que en cap moment el Barça es va sentir pressionat pels blancs i, per tant, va poder jugar amb el temps fins que va arribar el moment d'imposar-se. I posats a demanar, al Barça li va faltar en els últims 15 minuts el plus de buscar més. De convertir una gran victòria en un resultat que esquerdés el madridisme. Un 1-3 és esplèndid, però amb cada gol de més que sumes a aquest resultat l'adjectiu d'admiració augmenta proporcionalment al dolor del rival. El Madrid segueix amb el seu karma blaugrana, però sap, com va dirMourinho, que puntuant a Sevilla seguirà líder. Sap que la seva Lliga no és amb el Barça sinó amb la resta d'equips. Per això segueix sent el pitjor dels adversaris.