El guaraní, arma secreta

Saben espanyol perfectament, però en el duel de demà contrala Rojasemblarà tot el contrari. La salutació, algun insult si fa falta i poca cosa més diran en castellà. Els paraguaians es comunicaran en guaraní, l'idioma natiu que defensen amb orgull i utilitzen sempre davant rivals que parlen en castellà. Expliquen els jugadors argentins, xilens i uruguaians que és un espectacle sentir-los al camp. No s'entén absolutament res. És l'arma secreta del Paraguai.

Que dos rivals parlin en llengües diferents és lògic en un Mundial, però en el cas dels paraguaians adquireix una dimensió curiosa. No és un tema menor.«Per al contrari és com si parléssim en japonès. Ens és de molta utilitat, sobretot en les jugades d'estratègia», explica Roque Santa Cruz, el davanter del Manchester City que va estar vuits anys al Bayern.

Respecte a les arrels

Parlar el guaraní és gairebé una obligació a l'albivermella. Buscant una comparació a Espanya, aquest idioma seria una mena d'eusquera, que no s'assembla gens al castellà. El vocabulari futbolístic és extens, des dels termes més clàssics, comembohasa(¡passa la pilota!),eike(¡entra!),esê(¡sal!),ejopy(¡pressiona'l!) iepoi(¡centra!), fins a altres menys ortodoxos comepyvoi(¡clava-li una puntada!). Tots són habituals en el vocabulari aborigen guaraní.

Els jugadors es senten còmodes parlant en la seva llengua. «Per a nos-

altres és un privilegi, som l'únic país que reconeix el seu idioma d'origen. És una prioritat, és l'ensenyament que es fa en la primària i als col·legis», apunta Santa Cruz. En moltes zones del Paraguai, sobretot a l'interior, és la llengua més parlada, més que l'espanyol.«És una forma de donar veu a una de les nostres arrels, la indígena, i valorar el que és propi sense cap sentiment d'endarreriment o culpa», afirma el periodista Bruno Peron.

L'antítesi de Maradona

Notícies relacionades

L’última i, difícil, successió a la porteria del Barça: Valdés, Bravo i Ter Stegen

Sinner fa gran la seva llegenda amb una altra pallissa a quarts

El guaraní és parlat per una mica més de vuit milions de persones. El coneixen prop del 85% de paraguaians i el 27% d'ells són monolingües. També s'utilitza en regions molt concretes de l'Argentina, Bolívia i el Brasil. El seleccionador GerardoTataMartino, nascut a Rosario, ja es defensa amb aquest llenguatge que va subsistir a tants anys de colonització i cultura espanyoles. No el parla amb fluïdesa, però sí que en coneix les claus.

«Pocs tenen el caràcter i l'esperit del poble paraguaià. Estem davant una ocasió històrica», va assegurar ahir Martino, un seleccionador fred i calculador, considerat l'antítesi de Maradona a l'Argentina. Amb elPelusava compartir equip a Newell's, club en què va ser elegit jugador més emblemàtic de la història. També va estar a les ordres de Marcelo Bielsa, de qui es considera hereu. Famós entre els mitjans per la seva«honradesa i honestedat»,és el principal artífex d'un equip que vol brindar un altre èxit a Salvador Cabañas, el capità tirotejat al gener i primer defensor del guaraní.