Liu, l'heroi caigut de l'atletisme xinès ha recuperat l'apreci del poble després de guanyar els Jocs Nacionals

Era un murmuri des que el mes passat la photo finish el va condemnar al segon lloc, darrere de Terrence Trammell (EUA), compartint uns fabulosos 13.15 segons. El rumor es va fer notícia aquesta setmana amb la seva victòria als 110 metres tanques dels Jocs Nacionals de Xina: Liu Xiang ha tornat. Amb uns passables 13.34 segons, llunyíssims dels 12.87 que el van convertir en recordman mundial. Però d’això fa massa temps.

La vida de Liu Xiang es parteix el matí del 18 d’agost del 2008. La Xina lidera amb comoditat el medaller olímpic, però necessita aquest or perdurable que només dóna el tartan. I mira a Liu, un noi espigat de Xangai, de 25 anys i un acné esborrat de totes les fotos publicitàries, que són moltes. Un passeig llavors per qualsevol supermercat descobria el seu somriure en begudes gasoses, mòbils o galetes. Quatre anys abans s’havia imposat per sorpresa a Atenes, tant que el locutor va encertar a dir que havia guanyat «un atleta xinès». Era, efectivament, un atleta xinès, el primer que guanyava un or a l’estadi, i ho feia en velocitat, corrent més que blancs i negres. Liu es convertia en ídol nacional, en treballador exemplar per al Partit Comunista, en el nòvio i gendre somiat, en exemple d’honradesa i perseverança a les aules on s’ensenyava la seva biografia. La fel de l’èxit l’havia condemnat a una vida monacal, clandestina, com es lamentava.

Aquell matí, amb la pressió de 1.300 milions de xinesos sobre els seus turmells malparats, Liu va marxar de l’estadi sense arribar a córrer. Poques vegades deuen haver aixecat 90.000 persones un silenci tan dens. Després del xoc van arribar les llàgrimes i el rancor del desamor. La magnitud del guinyol de la retirada va donar pàbul a totes les versions. Se’l va acusar de covard, de defugir la carrera amb el cubà i nou plusmarquista mundial Dayron Robles, i es va dubtar fins i tot de la seva lesió. Liu va desaparèixer de l’escena pública i del supermercat.

De Liu se’n va saber poca cosa, al marge de la seva operació quirúrgica, fins que va reaparèixer a Xangai el mes passat. El murmuri del seu retorn ja havia disparat el preu de la revenda a Jinan, seu dels Jocs Nacionals. En els dies anteriors havia desaparegut, com de costum, i els periodistes apostaven en quina recòndita pista s’amagava aquesta vegada.

Samarreta feta miques

Notícies relacionades

Marc Márquez continua maltractantels seus rivals

Aitana es perdrà l’inici de l’Eurocopa per meningitis vírica

Diumenge, quan es corria la final, el contingent de seguretat a l’estadi es va elevar dels 1.000 agents habituals als 3.000. Més de 50.000 espectadors van cridar la victòria de Liu, que va fer la volta a la pista, amb rialles i salts, amb la certesa del final del túnel. Va tirar la samarreta a la grada, que la va fer miques en la seva pugna. Algunes d’aquestes miques han aparegut en un portal de subhastes xinès amb un preu de sortida de 30.000 iuans (3.000 euros). Tot torna a ser excepcional al voltant de Liu. Torna a la normalitat.

«He guanyat molts ors a la meva vida, però aquest és especial, em dóna una nova esperança», va dir. La seva intenció era córrer aquest any en 13.10 i en 13.00 el següent. El seu entrenador, Sun, va dibuixar un camí llarg: «Per baixar de 13 segons necessitarà un entrenament molt intensiu. Liu és mentalment capaç de fer-ho, però no estic segur que el seu cos ho resisteixi».