Sandro Rosell i Florentino Pérez es retroben en la presentació d'un llibre de Gabriel Masfurroll

Són amics. O tenen una cordial relació si el terme amistat fos excessiu per a tots dos. Però no ho va semblar. O no van voler que ho semblés, per evitar els hipotètics inconvenients que els podria generar. I esquivar la imatge de dos coneguts somrients que es retroben, la foto de confraternitat i apreci és el que van intentar evitar Sandro Rosell i Florentino Pérez, aspirant a la presidència del Barça i president del Reial Madrid.

Reunits tots dos en la presentació del llibre de Gabriel Masfurroll, amic de tots dos, exvicepresident blaugrana en el negre trienni de Joan Gaspart, i president i conseller delegat d’USP Hospitales, Rosell i Florentino Pérez van intentar evitar la foto d’ells dos sols. Parlant en harmonia de les seves coses: de futbol, de negocis, d’eleccions...

L’única concessió

En realitat, aquesta foto va ser l’única concessió que van fer. L’únic que no podien evitar, convocats com s’havien convocat tots els mitjans de comunicació rere el reclam de la morbosa reunió del directiu del Barça que tenia més bones relacions amb l’antic i actual president del Madrid quan era la mà dreta de Joan Laporta en el breu període que va de les eleccions del 2003 i la dimissió de Rosell dos anys després. Florentino ha tornat, a les portes de l’adéu de Laporta, i Sandro hi torna, com a candidat a la presidència.

«Jo els he promès que no deixaré que obrin la boca», va anunciar Gabriel Masfurroll al final del seu parlament introductori sobre el llibre (Cartas a Álex. A través de una vida) que ha escrit en record i homenatge al fill que va perdre fa 25 anys. I cap dels dos no va obrir la boca. Una estratègia complerta fil per randa. Tot i l’enorme interès que suscitaven. Tot i les ganes que haurien tingut d’opinar sobre les nombroses qüestions de Laporta en l’epíleg del mandat. La foto i encara gràcies. Però sempre amb algú pel mig. O Gabriel Masfurroll pare, o Gabriel Masfurroll fill. Drets a l’escenari o a les butaques, on l’amic comú els va homenatjar per la seva presència anomenant-los amb els seus noms fraternals: Feliuinho –Rosell, pel seu cognom matern i pel seu passat al Brasil– i Floro, com a abreviatura del nom del senyor Pérez.

Amics i desconeguts

Notícies relacionades

Marc Márquez s’exhibeix i guanya el seu sisè esprint consecutiu

Roglic agafa el timó del Giro en la segona etapa

Però abans i després es van defugir. Cadascú en una cantonada repartint salutacions i abraçades. Amb amics i desconeguts. Florentino va pujar fins i tot a una de les habitacions de l’Institut Dexeus perquè hi havia un malalt madridista que volia saludar l’Ésser superior, com un dia el va anomenar Emilio Butragueño, un altre que també va tornar al Madrid. I en deferència a ell, que va viatjar expressament des de Madrid, l’exministre Josep Piqué va demanar disculpes per parlar en català.

Amb les mostres de simpatia i complicitat que es van reprimir mútuament, Rosell i Pérez van saludar persones a qui fins i tot es pot arribar a catalogar d’enemigues o de rivals. Culers feliços per la marxa de l’equip i, potser, per les desventures de Laporta. Alguns altres amics de Masfurroll. Com per exemple Alejandro Echevarría, excunyat del president i que tanta controvèrsia va generar amb la seva entrada i sortida al Barça, a qui Rosell va saludar efusivament; com Anton Parera, exgerent de Josep Lluís Núñez i col·laborador, a l’ombra, de la candidatura de Jaume Llauradó el 2003, i ara opositor; com Francesc Closa, exvicepresident i cunyat de Gaspart; com Ángel Fernández, un altre antic excandidat a la presidència; o com Valero Rivera, efímer director general de les seccions que també va marxar amb polèmica de l’era Laporta.