Article de José Antonio Diaz: 'L'orgull de Bilbao'

Si poguessin, com jo, treure el cap per la finestra de l'habitació on escric, veurien les aigües sempre agitades de la badia de l'Abra, les mansions de la senyorial Las Arenas, al fons, i la gran massa d'acer fumejant del Pride of Bilbao (L'Orgull de Bilbao), el ferri que dues vegades per setmana enllaça la localitat on visc, Santurtzi, amb el port de Portsmouth.

D'allà vénen, cada tres o quatre dies, un bon nombre de viatgers que aprofiten l'estada a Biscaia per fer turisme, beure cervesa i comprar grans quantitats de tabac a bon preu. Bé, i últimament també per preguntar què passa a la ciutat --que de fet és el mateix que dir a tot Euskadi--, i per què, invariablement, de les portes dels bars i cafeteries, i també de les barres dels balcons, hi pengen banderes blanc-i- vermelles en què es llegeix "¡Aúpa Athletic!".

Si poguessin, com jo, treure el cap per la finestra del meu despatx comptarien 33 banderes (encara que n'hi ha més; ho sento, la vista no m'arriba més lluny) adornant 33 finestres i balcons. En totes hi ha aquest "¡Aúpa Athletic!" que expressa un desig incert, encara que no impossible: guanyar la Copa del Rei, demà, davant del Barça, a l'estadi de Mestalla.

UN ASSUMPTE,

el de somiar despert, que el Barça s'ha entossudit a refredar després de l'exhibició que va fer contra el Madrid i l'empat amb el Chelsea, encara que ha donat alguna esperança després dels seus dubtes contra el Vila-real que li van impedir acabar de sentenciar la Lliga. Demostracions de poder que, per un altre costat, no semblen haver minvat gens ni mica ni les ànsies de victòria dels lleons ni el fervor de la seva afició. L'Athletic és molt Athletic i la seva ciutat l'acompanya. En els comerços oficials del club s'ha disparat la venda de samarretes i banderoles i a Bilbao els maniquins de les botigues s'adornen de blanc-i-vermell.

Més encara, anant cap al col.legi, els nens vesteixen com els pupils de Caparrós. Curiosa unanimitat, aquesta que proporciona el futbol, que en temps de crisi econòmica i vaivens polítics, amb un agitat canvi de lehendakari i foc creuat per tot arreu, uneix moros i cristians, la vista posada a Mestalla. Però no només allà, sinó també a San Mamés, perquè demà La Catedral es posarà a l'altura de les circumstàncies per viure una jornada històrica. A ritme de rap, La Mala Rodríguez animarà els moments previs a l'enfrontament, que serà seguit per 35.000 espectadors en sis pantalles gegants de televisió.

UN ESFORÇ

Notícies relacionades

Marc Márquez s’exhibeix i guanya el seu sisè esprint consecutiu

Roglic agafa el timó del Giro en la segona etapa

que tindrà el seu correlat en les nombroses vetllades televisives que a aquella mateixa hora es viuran en molts altres municipis biscaïns. Amb actuacions musicals, txoznas i torrentades d'emoció, la parròquia d'un Athletic que no fa gaires dies lluitava per escapar-se del descens, ara pensa en positiu. Guanyar el Barça és difícil, però possible. Recordem el que va passar aquell 6 de maig de 1984.

Alea jacta est. El que hagi de passar es coneixerà sobre la gespa de Mestalla. El Barça i l'Athletic reediten un duel (per favor, esperem que ara entre cavallers) amb el regust dels anys. Han passat 24 anys des d'aquella última vegada, i en un Bilbao ple de banderes blanc-i- vermelles se somia tornar a treure la gavarra de les grans ocasions. Se somia, amb respecte, guanyar el Barça, perquè també l'Athletic és més que un club.