Bienni negre a la Casa Blanca

La dimissió deRamón Calderóncom a president del Reial Madrid tanca, ben segur, el període més negre de la història centenària del club. SiCarlos Padrós, Pedro Parages, Luis de CarlosoSantiago Bernabéu, per esmentar només quatre dels seus antecessors, alcessin el cap, sens dubte que es tornarien a ficar a les seves tombes, avergonyits i indignats per l'espectacle ofert per l'advocat palentí. Una controvertida presidència amb data de caducitat des de pràcticament l'instant mateix de la seva avarada. Des de feia molt tempsCalderónera un mort vivent, un zombi de videoclip trontollant camí del cementiri. I ell ho sabia.

EL SEU ERROR va ser creure's a ulls clucs que el fi justificava els mitjans. Que podia ser president del Madrid sense el més mínim decòrum. El seu menyspreu a l'ètica, a la moral, als més elementals principis democràtics, ha estat palmari. Si no ho sabia, algú li hauria d'haver dit que el principal dret del ciutadà --de la massa social madridista en aquest cas-- és el seu dret al vot, i que complir i fer complir el resultat de les urnes és sagrat. Si pensava que estava legitimat per dirigir els designis del Reial Madrid amb falsedats, mentides i trampes, i menyspreant 10.942 socis, és un insensat, o un pocavergonya. La tupinada de l'assemblea de compromissaris destapada perJuan Ignacio GallardoiMiguel Serranoal diariMarcanomés ha estat el corol.lari d'una situació viciada des del seu inici, el mirall còncau on s'ha reflectit l'esperpent de l'irreal Madrid deCalderón. Igual que el Don Latino deLuces de bohemia, el ja expresident també ha volgut pispar-li la cartera al difunt Max Estrella... perquè no l'hi robessin. Crani privilegiat, diria el seu homònimValle-Inclán.

QueCalderónposés la lampisteria del club en mans d'un triumvirat format per un ganàpia amb nom aristocràtic i sobrenom de líder d'una banda,Mariano Rodríguez de Barutell, el cèlebre Nanín; un president de penya amb un sou anticrisi i implicat en l'operació de la falsificació del vot per correu,José Bernabéu;i un manipulador de socis compromissaris, el president de Legalitas,Alfonso Carrascosa; diu molt del caràcter i empremta de la seva polèmica gestió. Tots tres han actuat com si el Madrid fos Fort Apache, i tots tres ho han fet amb l'anuència, o el silenci còmplice, deCalderón. Han estat elsJohn EhrlichmandeNixonen la seva versió més castissa i valleinclanesca.

Si no hi mediessin interessos espuris, qualsevol dirigent sensat, qualsevol persona de bé, s'hauria preguntat per exemple com era possible que un noi de 25 anys, amb una soldada de 1.749 euros, pogués tenir un BMW X6 valorat en més de 65.000 euros. I, per descomptat, no hauria elevat mai a la categoria de director de penyes del club el president d'una involucrat, segons investigació de la policia judicial, en el frau electoral. Principalment tenint en compte que els vots recollits per la penya La Quinta del Buitre, de Callosa del Segura, Alacant, eren per a... ¡Villar Mir! Una cosa de bojos, o de pocavergonyes.

No s'ha de ser gaire intel.ligent per comprendre que si això és així, obeïa a la trama orquestrada perCalderónper bloquejar el vot per

Notícies relacionades

Marc Márquez continua maltractantels seus rivals

Aitana es perdrà l’inici de l’Eurocopa per meningitis vírica

correu, imprescindible perquè el seu assalt a la Casa Blanca deixés de ser una entelèquia. La resta quedava en mans de la providència i en l'efecte que poguessin tenir entre l'electorat les seves mentides i falsedats. I la va encertar. Perquè recordem que l'únic testimoni judicial que va prestar declaració davant la jutge va ser el tal Nanín, el mateix paio a quiCalderón,en la seva traca final, va jurar haver vist "cinc vegades" en aquests dos anys i mig, oblidant que el seu testimoni va resultar determinant per anul.lar la totalitat delvot per correu. ("¡Res d'això hauria sigut possible senseNanínniNacho!", va clamarCalderónla nit electoral). Si s'hagués comptabilitzat, niCalderónni el seu amic i veí de despatx Nanín haurien entrat a la planta noble de Chamartín. Per això en el seu ànim no hi va haver mai l'opció de convocar nous comicis. Per a què, devia pensar, si em faran fora. Amb aquest panorama, el seu objectiu va ser un de sol: arribar com fos al 2010, icarpe diem.

"ÉS EL TRIOMF de la injustícia i de la maldat", va assegurar en el seu adéuCalderón, en un intent de dibuixar en l'aire un suposat complot mediàtic. Però la crua veritat és que a ell, i només a ell, correspon la responsabilitat de la tirallonga de nyaps i sospites i corrupció que en aquest bienni negre ha esquitxat la seva gestió al davant del Reial Madrid: revenda d'entrades de favor, comissions irregulars, sobrepreu de jugadors, canvi de firma d'assegurances, adjudicacions d'obres a dit (com les de la residència del planter de Valdebebas, 18 milions d'euros), o la proposta al ministre romanès d'Agricultura d'un negoci, a mitges amb el seu cunyat, de cria de porcí, els famosos "porcs galàctics". Aquest és el Madrid que deixaRamón Calderón. Un club amb la imatge feta miques i moltes zones fosques. Massa ignomínia per voler-la amortitzar amb dues Lligues i una Supercopa.