Sacchi, responsable esportiu d'Aprilia, Gilera i Derbi, ha liderat la conquista de 18 ceptres mundials

Mig toscà a la boca, mai encès, simulant una branca d'olivera. Dos mòbils que sonen, fent voltes per la taula, carregant-se i descarregant-se a la velocitat del so. Del so de les peticions que el persegueixen. Tothom vol les seves motos. Són les úniques que guanyen en 125cc i 250cc. Fa gairebé 30 anys que corre al Mundial. Ha estat mànager de diversos pilots --mai oblidarà Max Biaggi--, ha convertit en campió Valentino Rossi, ha alletat Jorge Lorenzo, ha refundat Derbi i, a les seves memòries, una delícia d'apunts que mai publicarà, s'hi han escrit les seves 18 conquistes mundials.

Aquest any, sense anar més lluny, ha tornat a campionejar amb Aprilia en dos i mig, la seva Derbi ha fet campió de 125cc Mike di Meglio i la Gilera ha tornat a convertir rei del quart de litre Marco Simoncelli. Si Piaggio és la mare d'Aprilia, Gilera i Derbi, Giampiero Sacchi (Terni, Itàlia) n'és el pare. "És bonic que Piaggio ens permeti als bojos de les motos viure amb passió aquesta afició. Això, per algú com jo, nascut a Terni, el bressol de Libero Liberati, campió de 500cc el 1957 amb una Gilera, és impagable".

Passió per les carreres

Sacchi --els seus telèfons no paren de sonar i l'estilogràfica no para de firmar els documents que li ensenya Pilar Arrizabalaga, la seva secretària personal-- assegura que el Mundial ha canviat molt, "massa", al llarg d'aquestes tres dècades. "L'única cosa que es manté és la passió. El canvi més gran ha sigut, sens dubte, la tecnologia i, més concretament, l'aplicació de l'electrònica a les màquines de MotoGP".

Sacchi defensa que les cilindrades inferiors són la millor escola per aterrar a la categoria reina. No s'atreveix a dir que qualsevol pot pilotar ara una motogp perquè l'electrònica les ha anestesiat en la seva ferocitat. "Fa 20 anys, pilots com Dani Pedrosa, per exemple, no haurien fet el salt a cinc-cents i haurien acumulat títols i més títols en 250cc. ¿Per què? Perquè, si haguessin fet el salt, s'haurien matat ja que el seu físic no els hauria permès dominar una cavalleria com aquella".

El responsable esportiu del grup Piaggio, de 52 anys, lamenta que el Mundial hagi perdut "familiaritat". "Fa anys un pilot que se n'anava de festa la nit abans del GP, era un tipus simpàtic; ara és considerat un irresponsable". I de tot això en culpa la pressió que han de suportar els pilots. "Hi ha massa diners en joc perquè el pilot es descontroli".

Sacchi admira un munt de pilots encara que sent predilecció, evidentment, pels seus: Biaggi, Rossi, Capirossi, Poggiali, Lorenzo o Simoncelli. És, sens dubte, dels que pensa que el Doctor està a l'altura dels mítics Agostini, Hailwood i Nieto. "Això no ho pot negar ningú". I creu que Rossi és el millor exemple d'aquest esport, per a les coses positives i per a les negatives.

Notícies relacionades

Marc Márquez continua maltractantels seus rivals

Aitana es perdrà l’inici de l’Eurocopa per meningitis vírica

Rossi, massa bo

"Per a les positives, perquè és el nostre millor ambaixador, tot un símbol, el nostre millor anunci, un exemple a fora i a dins de la pista. I, per a les negatives, doncs propicia que molts pares creguin que tenen un Vale a casa. I, com Valentino, no n'hi haurà cap altre. Mai", sentencia Sacchi. "El pare que cregui que el seu fill és un futur Rossi, o està boig o no en té ni idea d'això. Intentar guanyar Rossi és intentar pujar l'Everest descalç. Fa 13 anys que està entre nosaltres i, a cada repte que li plantegen, respon guanyant. És invencible".