El Nàstic diverteix amb bon futbol i acaba golejant el Rayo (3-1)

El Nàstic continua en estat de gràcia fins i tot quan, com ahir, comença perdent. El 3 a 1 davant del Rayo Vallecano deixa ben clar que els tarragonins han après a patir i a fer-se forts a casa, que és clau a Segona Divisió. Ahir, al Nou Estadi i contra un Rayo seriós i ambiciós, es va veure el duel més entretingut de l'any. Potser gràcies a això el Nàstic va poder sumar la segona victòria consecutiva al Nou Estadi. Perquè quan el rival obre línies, Redondo, Jandro, Víctor i companyia disfruten d'allò més.

El duel va començar amb més intensitat de l'esperada en els primers compassos, amb respecte entre els rivals però amb ganes de veure la porteria contrària. Sense gaire èxit, això sí. El joc local passava per les bandes i el canalitzaven uns actius Campano i Redondo. Res a veure amb el que s'havia vist i patit dues setmanes enrere davant del Salamanca, on el tedi es va apoderar dels jugadors de César Ferrando.

GOL VISITANT

Malgrat que el joc apuntava maneres, alguna cosa va fallar perquè Aganzo avancés el Rayo al picar de cap la sacada d'un córner (m. 16). Però el Nàstic va reaccionar de pressa, ja que un minut i mig després Víctor va empatar amb una espectacular rematada a l'escaire esquerre de la porteria defensada per Cobeño. Víctor mateix no va encertar a rematar poc després una assistència que va passar a un metre de la línia de gol.

I si el Nàstic volia ser un equip en majúscules, el Rayo també. Però es va arribar al descans amb tot per decidir en el partit més interessant que es veia a Tarragona en molt temps. I, a la represa, el Nàstic va sortir amb les piles carregades. El central Mairata va fer el primer avís (m. 47) i Redondo va tornar a tenir el gol a les botes (m. 53). També Piti, en una rematada de cap, hauria pogut marcar per als visitants.

Malgrat la intensitat del joc, no hi va haver canvis fins al minut 68. Per part dels grana va entrar Jandro per Izquierdo, o sigui que Campano es va endarrerir al lateral dret i Redondo va canviar de banda. Per part del Rayo, Perera, amic de Jandro, va ocupar la plaça del lesionat David Aganzo. Li va quedar la cama enganxada i els gestos de dolor van ser evidents, i va demanar el canvi per sortir del camp, enmig dels aplaudiments de la grada. Malgrat els canvis ofensius, la por de perdre es va apoderar dels dos equips i el ritme va baixar.

Notícies relacionades

L’última i, difícil, successió a la porteria del Barça: Valdés, Bravo i Ter Stegen

Sinner fa gran la seva llegenda amb una altra pallissa a quarts

TRACA FINAL

Però quan tot semblava resolt Redondo va aprofitar una assistència de N'Gal per marcar el 2-1 (m. 83). S'havia aconseguit el més complicat i tocava patir fins al final, però Jandro va acabar la feina amb una rematada a boca de canó (m. 90). La por va durar poc. El Nàstic va guanyar i va allunyar el pessimisme del Nou Estadi.