Panathinaikos i CSKA deixen Tau i Unicaja fora de la final

CSKA MOSCOU - 62

UNICAJA - 50

Empès per un cor de 18.000 veus a les grades, el Panathinaikos es va colar amb una força irresistible a la final de l'Eurolliga, deixant pel camí un desconcertat Tau (67-53), que se'n tornarà a casa per tercer any consecutiu amb el somni de coronar-se a Europa fet trossos. A la final de demà l'espera un repte encara més gran: el defensor del títol, el CSKA de Moscou, que a la primera semifinal va tombar l'Unicaja. Les il.lusions dels dos equips espanyols es van esvair de bones a primeres a lafinal four. Els dos millors equips del moment es trobaran cara a cara, en un duel que també es preveu titànic des del prisma de les banquetes, amb Obradovic (cinc títols europeus al seu palmarès) contra Messina (tres).

EQUIP DESNATURALITZAT

A penes si es va entreveure el Tau en la semifinal contra el Panathinaikos perquè, per un costat, la defensa de l'equip atenès va descompondre el seu rival i, per un altre costat, la presència de Maljkovic ha desnaturalitzat l'equip vitorià. Abans es coneixia el Tau perquè es tractava d'un equip guerrer. Perquè tenia clars els seus referents, com Prigioni i Scola. Perquè el seu perfil era indomable. Ara ningú té clar qui tira de l'equip realment. És un equip en què té més pes la pissarra, sense que això li doni, a canvi, més força.

Obradovic ho sabia. I també sabia que desconnectant Scola (sis punts) i Rakovevic (quatre), el Tau perd gas. Així va passar. Un equip situat a la frontera dels 80 punts amb prou feines va superar la cinquantena. "No hem tingut la nostra millor nit. No hem sabut tenir calma. Hem perdut moltes pilotes al principi i hem fallat massa tirs lliures. Aquest no era el nostre millor joc", va admetre Bozidar Maljkovic, aposta del president Josean Querejeta per trencar la mala ratxa dels vitorians a les fases finals.

Partint de la defensa, el Panathinaikos va saber portar la iniciativa, en alguna fase amb avantatges situats en els 15 punts (45-30, m. 29), però el Tau és un equip dur de pelar. Erdogan, el millor dels vitorians, i Splitter, el van mantenir viu (56-50, m. 37) fins que un exblaugrana, Milos Vujanic, va sentenciar amb un triple a 1.41 del final (61-51), que ja no va deixar marge per a la resposta.

A l'altra semifinal, el CSKA va actuar amb una precisió de cirurgià per estripar l'Unicaja. En el moment adequat va fer ús del seu terriblepunchper tombar el quadro malagueny en un vist i no vist. Va liquidar el partit en cinc minuts letals de l'últim quart, just quan el bloc de Scariolo havia agafat la davantera després d'un inesperat triple de Tusek (47-48), que prometia un desenllaç molt allunyat del que deixaven entreveure les apostes prèvies.

COMBINACIÓ LETAL

Notícies relacionades

L’última i, difícil, successió a la porteria del Barça: Valdés, Bravo i Ter Stegen

Sinner fa gran la seva llegenda amb una altra pallissa a quarts

Va ser llavors quan va aparèixer el CSKA campió com a resultat de la letal combinació del talent de David Andersen, del geni de Papaloukas i de l'eficàcia de Langdon. La conseqüència va ser un parcial de 14-0 per als moscovites en un tres i no res. Vist i no vist. I el campió camí de la final.

En realitat el marcador equilibrat al final del tercer quart (44-44) i durant molts minuts de la semifinal va ser un miratge per a l'Unicaja perquè el que va fer el CSKA va ser economia de guerra. Es va limitar a aguantar el pols, a desgastar el rival, a estudiar els punts febles dels andalusos i després a pegar amb tota la mala bava. En el moment de la veritat, l'Unicaja no va existir. Del 47-48 amb què semblava tenir-ho tot controlat es va passar a un inabastable 60-47 a falta d'1.30 que va deixar veure la desesperació de la banqueta malaguenya. "En aquells instants hem acusat el cansament i hem perdut la paciència", va admetre el tècnic Sergio Scariolo. "En aquells cinc minuts ens han tombat, en aquells instants hem pres males decisions".