"Fa 29 anys només érem 138"

Hi va haver una època en què la gent mirava amb una certa estranyesa els pocs pioners que es llançaven al trot pels carrers de Barcelona amb vambes i amb pantalons curts. "Creien que estàvem tocats de l'ala". Miquel Pucurull corria per la Diagonal en els temps en què fer running no estava de moda. "M'havia engreixat bastant i em vaig decantar per l'atletisme per aprimar-me". Tenia 41 anys. Avui és senador de la marató de Barcelona i se'l pot considerar un dels pares de la prova, que va córrer en la seva primera edició, el 1978. Diumenge, als 68 anys, intentarà vèncer per 35a vegada la prova reina de la llarga distància.

Pucurull és una cosa així com un llibre d'història obert de bat a bat, on s'explica la vida de la marató de Barcelona. El seu amic i químic Ramon Oliu va tornar a mitjans dels 70 dels Estats Units.

El record d'Oliu

Va arribar contagiat de la moda nord-americana de córrer, com un hàbit més de la vida, i es va estranyar quan va comprovar que ningú o pràcticament ningú s'atrevia a practicar aquest esport a Catalunya. El seu objectiu era el de crear una carrera a Barcelona a imatge i semblança de la marató de Nova York. "Oliu va ser el gran ideòleg de la marató de Barcelona. Ja en aquells moments diversos amics ens vam posar a ajudar-lo. La primera marató de Catalunya es va disputar l'any 1978, encara que es va haver de córrer a Palafrugell ja que no es van aconseguir els permisos suficients per poder-la disputar a la capital catalana".

Els pioners van haver d'agafar el cotxe i anar-se'n cap a Palafrugell. "Fa 29 anys només érem 138 els participants en la primera marató". Diumenge, en canvi, amb tota l'ajuda institucional, la prova batrà rècords absoluts de participació, amb 7.200 inscrits.

Pucurull recorda la crisi que va portar a la suspensió de la carrera fa dos anys. Va ser un dels impulsors de la plataforma que va servir per conscienciar de la necessitat que Barcelona comptés amb una competició d'aquestes característiques, en el seu afany de col.locar-se en la mateixa línia de sortida que altres ciutats com París, Londres i Rotterdam.

Esperit de joventut

Per aquesta raó, avui és un dels senadors de la prova, un consultor amb unes opinions que són tingudes en compte pels organitzadors de la marató: que si no pot faltar aigua, que si és necessari un control extra d'avituallament. No en va, Pucurull ha disputat 24 de les seves 34 maratons a Barcelona, encara que no oblidarà mai la seva trobada amb Nova York i sobretot el fet d'haver inculcat l'a- mor a la carrera i l'atletisme a la seva família. Elisenda Pucurull, la seva filla, va ser la vencedora de l'edició del 1990. "Va començar a córrer amb mi quan ella era estudiant. I em vaig endur una gran sorpresa quan en la primera marató que va disputar ja va baixar de les tres hores". Una lesió va truncar la carrera atlètica de la noia quan s'estava preparant per als Jocs del 1992.

Als 68 anys, Miquel no ha perdut l'ànima de joventut que el porta a entrenar-se cada dia, "tret dels dilluns", i a pensar en la següent marató que cobrirà. Ja no somia amb la marca. Corre per diversió. "A la meva edat hi ha altres atletes populars que van molt més ràpid que jo. Sé que diumenge travessaré la meta molt per sobre de quatre hores".

Notícies relacionades

Stuani rubrica la salvació i es guanya l’estàtua a Girona

Moeve donarà nom a la Lliga F i s’uneix a LaLiga globalment

Per això, viu com si fos una gesta seva --i en part ho és-- l'èxit que està aconseguint aquest any la cita barcelonina. "Crec que fins i tot hem pogut corregir els pocs errors que es van produir fa un any, quan la carrera va començar a ressorgir".

Fa tres anys es va jubilar. "De la feina, no de la marató", insisteix. Ara estudia sociologia. "Quan et jubiles has de buscar activitats per estar ocupat. Jo no podria estar sense fer res. L'atletisme és la meva passió, i ara també la universitat". Diumenge es col.locarà a la rereguarda de la línia de sortida. Arribarà a més de quatre hores del guanyador. Esgotat i feliç.