"Estic fart d'aguantar xerrades de mòvil insubstancials al transport públic"

D'acord, segur que no és mala fe. Potser és inconsciència. O potser un afany d'exhaurir els 15 minuts gloriosos de rigor. O potser, qui sap, una dèria narcisista transitòria, un intent de cridar l'atenció costi el que costi. Sigui com sigui, molts usuaris del transport públic hem d'aguantar estoicament tot un reguitzell de xerradetes telefòniques insubstancials i estentòries, protagonitzades per un estol d'impúdics als quals no sembla importar-los gaire compartir les seves intimitats amb la resta de passatgers.

Per a més inri, els diàlegs no solen caracteritzar-se per la seva profunditat existencial ni riquesa lèxica, així que la feixuguesa és doble: mala educació i banalitat en perfecta harmonia. En fi, senyors garlaires, només vull recordar-los-hi, per acabar, un savi aforisme: "Si les teves paraules no milloren el silenci, el millor que pots fer és callar".