Tarragona exigirà el català a la retolació de nous comerços i estudia ajudes econòmiques

A l'octubre de l'any passat, el govern local del PSC va pactar amb Junts la modificació de l'ordenança d'obres amb l'objectiu d'agilitzar i facilitar els tràmits per a aconseguir llicències i reduir el temps de resposta de l'administració. Aquesta substituirà l'actual ordenança sobre el règim de comunicació prèvia d'obres. Ara, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, el text d'aquesta nova ordenança contindrà una clàusula lingüística que reforçarà una cosa que ja és obligatòria a Catalunya, com la retolació en català dels comerços, sense impedir que puguin utilitzar-se altres idiomes. Així ho estan promovent des de Junts, que asseguren que només es tracta d'"aplicar al municipi" la legislació actual.

Aplicar la llei

La Llei catalana 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, disposa clarament que "la senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis per als usuaris i consumidors dels establiments oberts al públic han d'estar redactats, com a mínim, en català". De fet, des del consistori ja es recorda, per escrit, el compliment d'aquesta llei als ciutadans que realitzen una petició, quan els serveis tècnics municipals emeten un informe favorable.

No obstant això, des del partit independentista asseguren que molts dels comerços de Tarragona estan al marge de la llei i que el català en la retolació brilla per la seva absència als carrers de la ciutat. Pel que fa a l'ús de la llengua en l'àmbit comercial, l'estudi Ofercat de 2022 revelava que un de cada cinc comerços de Tarragona (un 20,5% dels analitzats) incompleix la llei amb la retolació identificativa, i el 37,3%, amb la informació de l'horari. L'anàlisi, presentat fa un any, també avisava que només un de cada tres comerços de Tarragona utilitza el català per a dirigir-se als clients.

Ara com ara, quan un negoci nou vol obrir a la ciutat, el propietari ha de presentar un projecte a l'Ajuntament junt a la petició de la llicència d'activitats. El consistori, entre altres qüestions, pot demanar si el projecte contemplo la informació i la retolació en català i, en cas contrari, pot requerir la seva correcció mitjançant una esmena. Segons Junts, la clàusula de la nova ordenança anirà en aquest sentit, establint que per a les noves llicències serà preceptiu especificar que s'inclourà el català a l'exterior i als documents informatius de l'establiment. Cal afegir que la llei catalana no habilita l'Ajuntament per a sancionar en cas d'incompliment, i això no ho canviarà l'ordenança.

El portaveu de Junts a l'Ajuntament de Tarragona, Jordi Sendra, parla d'un "un pas pioner" amb la incorporació de la clàusula lingüística, la qual cosa "garantirà la retolació en català" dels nous comerços a l'hora d'atorgar futures llicències d'activitat. Sendra explica que el català és "una línia vermella" des de l'inici del mandat en les negociacions amb el govern, i assenyala la reobertura de l'Oficat i la futura Taula pel Català com a exemples, la qual cosa defineix com a "eines necessàries per a defensar i promoure la llengua amb fets". "Defensar el català, el fil vermell de la nostra nació, és defensar la identitat de Tarragona i fer complir la llei", afirma el portaveu.

Finançament municipal

En plena redacció de l'ordenança, que una vegada presentada haurà de seguir els cursos habituals d'aprovació al ple i exposició pública, des del partit independentista expliquen que han proposat a l'Ajuntament que la mesura compti amb ajudes econòmiques concretes. En aquest sentit, assenyalen la partida de 100.000 euros destinada a la promoció del català en els pressupostos de 2026, que encara compta amb liquidació després de l'ampliació de cursos de l'Oficat. Junts avisa que s'haurà de "materialitzar en un futur", però que la intenció passa per destinar part d'aquests diners a ajudar els nous comerços a complir amb l'obligació de retolar en català.

Seria amb una normativa paral·lela a l'ordenança, que encara s'ha d'analitzar per part de l'Ajuntament i en la qual serà necessari un càlcul aproximat de la demanda i els topalls, però des de Junts subratllen com a important aquesta aportació, i recorden que qualsevol comerç que no compleixi amb la llei pot ser denunciat a l'Oficina Municipal d'Informació en Consum. S'obre la porta, d'aquesta manera, al fet que el consistori contribueixi en les despeses d'una retolació major o d'oferir més cartes de menú: sense anar més lluny, dins de l'Oficat ja existeix el servei de traducció de cartes per als establiments.

Posició dels partits locals

Preguntats per aquest mitjà, els grups municipals d'ERC i els Comuns s'han mostrat a favor de la regulació i el PP rebutja la "imposició". Maria Roig (ERC) celebra que l'aposta pel català estigui a l'ordenança de llicències: "Valorem positivament el foment de la presència del català al comerç i donar suport perquè la retolació en català sigui una realitat a la ciutat". En aquest sentit, Roig recorda l'aprovació d'una moció d'ERC, l'abril passat, que advocava per l'impuls de la llengua catalana a la ciutat, especialment en l'entorn comercial.

Notícies relacionades

Tarragona ampliarà la campanya per impulsar el català als comerços a 200 establiments de Ponent aquesta tardor

Un dels monestirs 'més impressionants d’Espanya' és a Catalunya i es pot visitar: preu i horaris

Des d'En Comú Podem, Jordi Collado es mostra molt a favor de la clàusula lingüística: "És imprescindible protegir el català i ens sembla bona idea acompanyar i finançar els petits comerços", assegura el portaveu, que rebutja "trinxeres identitàries": "El catalanisme polític hem d'entendre'l mitjançant la construcció amb propostes".

I al PP, Maria Mercè Martorell evita manifestar-s'hi en contra, però apel·la al "poder de decisió de cada empresari" perquè retolin el seu negoci com vulguin: "Cadascun ha de tenir la llibertat per triar, les imposicions moltes vegades tenen l'efecte contrari i ho veiem amb l'ús del català que no para de retrocedir". Martorell aprofita per a etzibar a l'ajuntament a "agilitzar les llicències, que és el que més preocupa la ciutat".