Recaptar més IBI i sortir del mercat tensionat: Badia del Vallès aspira a la seva independència econòmica en una dècada

L’alcalde de Badia, Josep Martínez (PSC), situa aquesta aspiració d’independència econòmica a uns 10-15 anys vista: "No volem viure eternament de la subvenció de la Generalitat", sosté. Això sí, Martínez deixa clar que no vol aquesta autonomia a qualsevol preu. "No volem omplir el municipi de grans tenidors; els valors cadastrals han de pujar, però hem de protegir l’habitatge per no perdre la nostra essència", apunta Martínez. El que sí que s’atreveix a afirmar és que està "treballant" perquè surtin de la zona de mercat tensionat els 1.200 habitatges de Badia l’alliberament dels quals s’ha paralitzat, per tal que puguin competir a preus del mercat lliure.

L’informe del catedràtic Solé fonamenta l’estratègia municipal en allò que, al seu judici, és la singularitat més gran de Badia: la seva "extraordinàriament baixa base fiscal". És a dir, la seva limitadíssima capacitat per recaptar impostos, que se suma a les seves rendes baixes. Especialment, l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), clau de volta de les hisendes locals, derivada d’uns valors cadastrals molt baixos i d’acord amb el fet que, fins a aquest 2026, la totalitat del parc de 5.200 habitatges de Badia era de protecció oficial.

Mentre Badia recapta avui dia 1,7 milions d’IBI urbà a l’any, les veïnes Barberà del Vallès i Sabadell ingressen anualment 12,3 i 58,7 milions, segons dades del Cadastre Immobiliari del Ministeri d’Hisenda. Per tenir una dimensió completa del fenomen, Barcelona ingressa gairebé 750 milions per IBI urbà cada any. Al mateix temps que Badia ingressa 332 euros per habitant pel total d’impostos, taxes i preus públics, la mitjana a Catalunya és de 851 euros per habitant. Dades que permeten a Solé concloure una "molt notable diferència" en capacitat fiscal entre Badia i el conjunt de municipis de Catalunya.

Una futura i fructífera revisió cadastral

Si una cosa té clara Solé és que Badia "ha fet els deures i no s’ha adormit en la seva pobresa". Es refereix l’expert al fet que el municipi ha anat apujant el gravamen de l’IBI, fins a l’actual 1,05% (el seu màxim legal és de l’1,16%), i és un dels municipis catalans que més recentment ha revisat valors cadastrals, concretament l’any 2010. "No hi ha hagut ganduleria fiscal, sinó un gran esforç per part de l’ajuntament", rebla Solé.

El catedràtic augura que els valors cadastrals puguin pujar amb els anys, per això recomana pensar en una revisió cadastral d’aquí a 10-15 anys. "Ara no donaria resultat, és un procés molt lent", comenta. Diversos factors fan pensar en la potencial revalorització del sòl de Badia. Un és l’operació que ha situat Badia com la primera ciutat d’Europa que inicia en bloc la retirada del seu amiant. Un altre factor que suma és l’alliberament de milers d’habitatges protegits del municipi.

Notícies relacionades

Paneque es compromet amb el moviment veïnal a tirar endavant un pla d’acció per transformar el Baix Besòs

Esquerra demana vetar les pantalles gegants del Mundial a Barcelona després dels insults racistes a Cornellà

"Al municipi s’hi instal·laran 4 o 5 empreses que ajudaran a millorar els nostres valors cadastrals", argumenta l’alcalde Martínez, que perfila també "actuacions d’eficiència energètica, nous aparcaments i millores en les connexions de transport públic" per ampliar la base fiscal.

El municipi vallesà es troba en la primera expansió econòmica de la seva història amb dos nous supermercats, una residència d’estudiants que el vinculi a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i nou teixit comercial. Una "oportunitat", rubrica Solé, "perquè cada vegada s’instal·lin a Badia més veïns de qualitat i algun dia, segur, deixi de necessitar les ajudes econòmiques de la Generalitat per sobreviure".