"L’Administració pública és la primera que es salta sovint les seves pròpies normes"

Aquest mes hem viscut un episodi de protestes i vagues inèdit en l’àmbit de l’educació, i la rebel·lió de tot un col·lectiu que, organitzat a partir d’assemblees horitzontals a tot el territori, és i ha de seguir sent una de les bases de la societat democràtica, del pensament lliure i de la llibertat d’expressió tal com els coneixem avui. Tanmateix, sorprèn que a aquestes alçades de la pel·lícula, dins del si de les institucions públiques d'educació infantil, primària i secundària, encara hi hagi direccions que, infringint els principis més elementals del dret de vaga recollits a la Constitució de 1978, s’atreveixin a demanar als seus treballadors que confirmin la seva participació a la protesta mitjançant la inscripció en un llistat a la sala de professors o per altres vies similars a fi de minimitzar els efectes de l’aturada.

No són majoritàries, per sort, perquè els darrers dies també hem vist moltes direccions que han plantat cara i han encapçalat la protesta al costat dels treballadors, però és un fet que sobreviu al pas del temps en un país que se suposa que és avançat i en el si d’unes institucions públiques que sovint s’autoproclamen com a modèliques pel que fa a la transparència i la participació.

I si això no fos poc, encara hi ha un fet més greu, que la llei prohibeix específicament i que es repeteix una i altra vegada com una pràctica estesa i habitual: la substitució dels vaguistes per personal de guàrdia, i no pel personal de serveis mínims, que és a qui li correspon. Tot plegat fa reflexionar sobre com en aquest país l’Administració pública és la primera que es salta sovint les seves pròpies normes i, alhora, posa de manifest com s’ha perdut la consciència de classe, o més ben dit, de classe obrera, com s’ha estès el desconeixement sobre drets sindicals i laborals, i com la por a represàlies ha arribat a quallar en un col·lectiu que, després de dècades d’interinatges majoritaris imposats, diu prou i recupera el seu vessant més reivindicatiu.