"Tenim la responsabilitat de no oblidar que a Valencia encara ens necessiten"

Ja fa un mes que la DANA va arrasar a Valencia. Un mes des de que em van enviar a cobrir la meva primera catàstrofe com a periodista. Durant aquells dies d’intensitat, adrenalina i jornades interminables, no vaig tenir temps ni d’aturar-me a reflexionar sobre el que estava vivint. Però ja em van avisar els meus companys, el pes emocional de tot allò arriba quan tornes a casa.

Recordo les imatges: cases destrossades, plors de desesperança, persones que ja no hi són… També recordo la solidaritat de milers de persones que s’ajudaven mútuament, fins i tot aquelles que ho havien perdut tot. Però he de confessar que, de vegades, em sento culpable. Culpable perquè tot allò que vaig viure sembla que està quedant en un racó de la meva memòria i no ho tinc present. Culpable perquè me n’estigui oblidant.

És quan obro les xarxes socials que em sento així. Allà, encara veig diàriament contingut de la realitat de Valencia. I és que les xarxes han mantingut viva la memòria, però em pregunto: què passaria si no existissin? Qui parlaria de València ara?

Com a societat, crec que tenim la responsabilitat de no oblidar. Valencia encara ens necessita, i la seva gent és molt més que imatges virals. Us convido a reflexionar sobre això i, si us heu sentit com jo, a no sentir-vos culpables. No oblidem Valencia, no oblidem les persones que ja no hi són, no oblidem aquells que encara lluiten per recuperar la seva vida. Comprometem-nos a mantenir viva la seva memòria.