Denuncien el «bloqueig sistemàtic» de la justícia a investigar a fons l’espionatge amb Pegasus

L’encarregada d’explicar la situació ha sigut la coordinadora de litigis d’Irídia, Sònia Olivella, en un acte celebrat al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Allà ha exposat que tenen constància que, en almenys 10 casos, les euroordres han quedat paralitzades per una «inacció» del jutjat responsable a Espanya. «Denunciem públicament aquesta indefensió, denunciem aquest bloqueig sistemàtic i exigim que es prenguin seriosament la justícia», ha dit.

En relació amb aquestes euroordres, Irídia s’ha trobat amb tres tipus de problemes. Per exemple, Olivella ha criticat que en tres ocasions el jutjat no ha arribat ni tan sols a tramitar l’ordre per si mateixa, malgrat que els afectats ho han sol·licitat amb insistència, i ha acabat arxivant les denúncies. En dos casos més, s’ha emès l’euroordre de manera pertinent, però després d’activar-se el procés, «no s’ha fet cap actuació més» i el «procediment ha quedat congelat». Finalment, en cinc ocasions més, les euroordres han sigut enviades i acceptades pels jutjats de destinació a Luxemburg que, quan han respost demanant més documentació a la justícia espanyola per avançar amb la qüestió, no han obtingut resposta.

La importància de Luxemburg

¿Per què són tan importants les euroordres i per què s’envien a Luxemburg? Irídia va identificar al seu dia que tres directius de l’empresa israeliana NSO Group –Shalev Hulio, Omri Lavie i Yuval Somekh– podrien estar al darrere de l’escàndol o, com a mínim, donar llum sobre el cas. La filial europea de la companyia està a Luxemburg i per això les ordres tenen aquest destí. Són ordres que reclamen que s’aporti informació, que es requereixin proves pericials, que es presti declaració o que es notifiquin les querelles presentades a Espanya, però que sistemàticament van caient en sac foradat. «És una clar abandó de funcions que té un impacte directe tant en la justícia espanyola com en el dret a la tutela efectiva de les víctimes», ha dit Olivella. Un dels casos que porta Irídia és el de l’espionatge al mòbil de l’advocat d’ERC Andreu van den Eynde.

L’especialista en Pegasus d’Irídia, Cèlia Carbonell, ha explicat que, a diferència d’Espanya, en altres països europeus com Polònia i Grècia sí que s’han aconseguit avenços judicials que han acabat amb imputacions a membres del Govern i dels serveis secrets. També ha exposat que és important avançar en les investigacions per poder continuar demanant «la prohibició» d’una tecnologia invasiva com Pegasus per «vulneració dels drets humans».

Paràlisi en altres jutjats

Notícies relacionades

La pròrroga dels lloguers eleva el xoc entre ERC i Junts

Els socis donen llum verda al decret de la guerra entre crítiques a Sánchez

L’espionatge amb aquest programa israelià no només va afectar l’independentisme. També es va espiar el president del Govern, Pedro Sánchez, i diversos ministres, a més de dirigents de Podem. Tampoc per aquesta banda han avançat gaire les indagacions. El gener d’aquest any, l’Audiència Nacional va acordar per segona vegada el sobreseïment provisional de la causa al·legant «impotència investigadora». El problema de fons en aquest cas és que, per avançar, es necessita la col·laboració de la justícia israeliana a través de les conegudes com a comissions rogatòries, i no s’està aconseguint.

Les poques certeses que es tenen fins ara sobre el cas són que les infiltracions als mòbils dels afectats amb el programa Pegasus van ser executades pel Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Al seu dia, l’exdirectora dels espies Paz Esteban va argumentar que en 18 casos relatius a l’independentisme català tenien autorització judicial. No va aclarir per què es va espiar la resta i amb quin mandat. Tampoc el més important: qui ho va ordenar. Per ara, les investigacions mostren que moltes de les incògnites continuen trobant la seva resposta en el CNI, a Israel i a Luxemburg. No obstant, quatre anys després, els avenços han sigut a comptagotes.