Contingut d'usuari Aquest contingut ha estat redactat per un usuari d'El Periódico i revisat, abans de publicar-se, per la redacció d'El Periódico.

"La vida és un bitllet d'anada amb data de caducitat no impresa"

"La vida és un bitllet d'anada amb data de caducitat no impresa"

La vida, com un tren d`alta velocitat, passa amb un sospir. La pròpia inèrcia dificulta observar les vistes i encara menys recordar d`on ve, el temps implacable no s`atura per res. A dia d'avui, la salut, les decisions, el destí i la sort m'han permès no haver de fer parada a cap estació, espero continuar així tot el temps possible, serà una aturada en tota regla, un traspàs a on el temps ja no importa; allà hi arribes per descansar però no per recuperar-te.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Per segellar el bitllet no cal localitzar cap màquina expenedora, no m'he de preocupar, ni el gran avanç de la tecnologia. La IA canvia les normes més bàsiques de l'existència humana. Es tracta d'un bitllet d'anada amb data de caducitat no impresa per deixar constància, en el millor dels casos, de fins on he arribat per evocar o deixar testimoni del destí final, dels encerts i efemèrides del trajecte als essers estimats, testimonis d`haver existit arribat a aquest punt i, en el millor dels casos, un excés d`optimisme.

De punts n'hi ha molts, i de tota tipologia i significats, però aquest és un punt i prou, ni seguit, ni a part o fins a nova temporada. Vull pensar més aviat en un punt i espai. Lleuger d`equipatge, la meva ànima ja no necessitarà vies o inèrcies, em conforta pensar que no restarà estàtica eternament, sempre m'ha envaït la sensació de plena llibertat a l' imaginar l'ànima volant, dominant les lleis de la natura per allà on passi.

En somnis visualitzava com sortia per la finestra de l'habitació de casa, m'enfilava volant per damunt la teulada, el barri antic, el pont medieval, les muntanyes i girant el cap, l'estany, i a l'horitzó el mar, fins acabar despert d'un esglai, agafat als llençols, però amb l'agradable sensació d'haver-ho gaudit plenament i amb tots els sentits. Una aforisme que sintetitza els conceptes més bàsics arribat a aquest punt culminant del viatge diu: "Com un ocell solitari que empren el vol fins a l'infinit, has començat la conquesta del temps, l'espai i la nit".

Participacions delslectors

Mésdebats