"La gratuïtat de les escoles bressol deixa fora el primer any, just el més exigent"

La gratuïtat de l’educació infantil a Catalunya ha avançat en els darrers anys, amb la implantació a I2 i, més recentment, a I1. És un pas important que cal reconèixer. Però aquesta mateixa mesura posa en evidència una contradicció difícil d’explicar: el primer any de vida (I0) continua sent de pagament. Dins d’una mateixa etapa educativa (0–3 anys), la gratuïtat s’aplica als cursos finals, mentre que el tram inicial, just el més exigent per a les famílies, queda fora.

És en aquest primer any quan la conciliació és més complicada i quan la dependència dels infants és màxima. Malgrat això, és també el moment en què el cost recau íntegrament sobre les famílies. A les escoles bressol públiques, les quotes poden situar-se entre 300 i 400 euros mensuals. Però la manca de places fa que moltes famílies no hi puguin accedir i es vegin obligades a optar per centres privats, amb costos que poden arribar als 600 o 700 euros mensuals. Això suposa més de 6.000 euros anuals per infant, una càrrega molt significativa.

No es tracta només d’una qüestió econòmica, sinó també d’equitat i d’accés. La gratuïtat parcial genera una desigualtat real entre famílies i, en la pràctica, deixa fora precisament aquelles que més necessiten suport. El Pla de Govern parla d’avançar cap a la gratuïtat progressiva del 0–3, però la manca de concreció sobre l’I0 fa que aquest objectiu quedi, de moment, en una declaració d’intencions.

La pregunta és inevitable: per què es deixa fora just el primer any?