Tabàrnia, l'amagatall del fracàs unionista el 21-D

En un país normal, això no hauria arribat tan lluny. I és que la invenció de Tabàrnia no és res més que una maniobra de distracció perquè el fracàs unionista i estatal del 21-D sigui menys estrepitós. Alguns diuen que és un mirall per als independentistes, però els miralls ho reflecteixen tot. I sense ser-ne conscients, el mirall els ha reflectit a ells: porten anys negant als catalans el dret a l'autodeterminació, i ara el defensen aferrissadament; fa mesos que parlen d'una suposada fractura social que cal recosir, i ara volen trencar el país perquè una part no vota com ells volen; duen anys clamant als quatre vents que són tan catalans com espanyols, i ara prediquen a tort i a dret que Tabarnia is not Catalonia (potser ni se senten catalans ni n'han volgut ser mai); parlen tot el dia d'un suposat supremacisme independentista, i el seu discurs es veu amarat d'una mena de supremacisme metropolità que s'obstina a menystenir la Catalunya interior, a caricaturitzar la pagesia i a infravalorar el sector primari (els de comarques ara són tractorianos): potser es deuen pensar que les cols i les patates que els han alimentat tants anys es fan a les fàbriques.

I, tot i que Tabàrnia (un invent sota l'empara de Ciutadans creat a mode de rebequeria de nen de tres anys que no encaixa una derrota) no té cap mena de fonament més enllà d'amagar un fracàs, si es legitimessin, i sortissin al carrer massivament, i guanyessin eleccions i referèndums reiteradament evidenciant que són majoria, i s'arrisquessin a tenir un aparell d'estat en contra (mitjans, jutges, fiscals, policia...), i tenir presos polítics, i exiliats, doncs, endavant. Els catalans, per davant de tot, som demòcrates.