"Barcelona va ser el 'lloc d'adopció' de les pintures de Sixena i ara tocarà 'trasplantar-les' al seu lloc d'origen"

En el seu llibre 'De lengua a lengua. La hospitalidad de la traducción', el filòsof senegalès Souleymane Bachir Diagne diu, referint-se a les obres d'art africanes que estan als museus europeus, que han sofert un "trasplantament", afegint la imatge del patiment al simple "trasllat" d'un objecte d'un lloc a un altre. Aquest autor, seguint aquesta metàfora, dona vida orgànica a les peces i ens parla del seu nou "arrelament", d'una nova vida més enllà del seu territori d'origen. 

Tot això m'ha fet pensar en el MNAC i en les sales del romànic, que vindria a ser un bosc d'arbres forans. Les pintures murals de Sixena és un exemple d'aquests trasplantaments forçosos per a sobreviure a una terra cremada, culturalment arruïnada.

Ara sembla que tornaran al seu lloc d'origen i seran novament trasplantades. Com tota planta patirà, perdrà algunes fulles i qui sap si algun branquilló, dependrà també de la cura dels jardiners. L'adaptació serà dura, però sobreviurà, i creixeran noves arrels. 

Barcelona va ser el "lloc d'adopció" de les pintures de Sixena. L'arrelament a la ciutat i al MNAC s'ha anat fent al llarg de tots aquests anys, per la cura dels seus treballadors, per tots els estudis i lectures que se n' han fet, per la gent que les ha admirat. Les arrels són profundes i el dol es farà llarg.

Què en farem d'aquesta història i d'aquests coneixements, que tenen vida més enllà de l'obra material? Com restablirem el paisatge transformat de les sales del romànic? És un moment històric pel MNAC. Viurà en pròpia carn l'agressiu arrancament d'una de les seves millors obres.

Potser és un bon moment per a la filosofia i per repensar-ho tot, per pensar en aquestes obres trasplantades, en la seva història, en les seves arrels i en el seu paper de mitjancer/missatger del passat. És un bon moment per imaginar perspectives diverses, per a les solucions creatives. 

S'albira un gran esvoranc a les sales del romànic del MNAC i caldrà pensar en el dia després.