"S'albira el final de les cartes com a eina de comunicació"

La carta és una eina de comunicació escrita que ens permet expressar sentiments, emocions i pensaments a nom de persones o bé organismes i amb una signatura. Però, tot i avui semblar obsoleta, la carta ha estat durant molts segles el mitjà principal de comunicació, evolucionant en forma i contingut i molt popular en vàries civilitzacions del món.

A l’antic Egipte (usades per faraons i nobles per enviar missatges i ordres als súbdits via missatgers amb papirs escrits a mà per escribes especialitzats); a l’antiga Grècia i Roma (usades per filòsofs i poetes per comunicar i difondre els seus pensaments en tauletes de cera i entregades via missatgers o en persona); a l’Edat Mitjana (molt valuosa per les classes benestants i comerciants, amb molts documents oficials i legals com els contractes i actes de matrimoni redactats en forma de carta i segellats amb cera per garantir la seva autenticitat).

A l’era moderna amb la invenció de la impremta i l’expansió del correu postal les cartes han esdevingut un mitjà de comunicació massiu per escriure a famílies, amistats i gent coneguda i enviades i entregades via correu a la seva destinació).

I, tot i l’era de les comunicacions digitals, la carta encara manté el seu encant i valor sentimental, no podent igualar-se en emocions a un correu electrònic o missatge de text. A Dinamarca, el servei públic postal ja no repartirà cartes l’any vinent per la caiguda d’enviaments, acabant amb una part de la història del país.

I a Espanya, el preu dels segells (necessaris per enviar cartes i targetes postals) s’ha incrementat un 79% des de l’any 2015. Estocada final o davant noves apagades generals es recuperarà aquest mitjà de comunicació?