Contingut d'usuari Aquest contingut ha estat redactat per un usuari d'El Periódico i revisat, abans de publicar-se, per la redacció d'El Periódico.
Oblidar la història és obrir la porta al disbarat
Diversos ciutadans es manifesten el 1989 davant la porta de Brandenburg per demanar que s’enderroqui el mur. / SERGIO LAINZ
Jordi Pausas
A La història no és una coartada de Lluís Foix, s'hi llegeix: "Un gran conservador com Edmund Burke, inspirador del pragmatisme britànic, deia que oblidar la història és obrir la porta al disbarat".
Entretots
Certament, oblidar la història és obrir la porta al disbarat: només cal donar un cop d'ull a la història de l'art europeu del segles XX i XXI per adonar-se del guirigall i desgavell que suposaren els Congressos per la llibertat de la Cultura (sic) que la CIA va promoure durant el daltabaix de la Guerra Freda, i que comportaren la imposició dels gargots i esoterismes abstractes que conformen l'art del no-res en detriment de les arts figuratives pròpies de la nostra civilització. El disbarat és incommensurable...
Participacions delslectors
"Cs nos representaba a los indecisos, pero acabó siendo un partido más"
Ángel Conesa Vilanova i la Geltrú
Mésdebats
El debat
- Estat Islàmic reivindica l’atemptat en què van morir tres catalans
- Esclavitzada per la família i sense ningú que l’escoltés
- Emil Ferris: "Morir pot ser una experiència bonica"
- Les jugadores del Barça es posen elles mateixes les medalles
- L’helicòpter del president iranià s’estavella en una zona muntanyosa