La platja de l'Estartit

Una de les meves platges favorites és la platja de l'Estartit, perquè   des d'ella tant es pot veure les illes Medes (la Meda Gran, la Meda   Xica i uns quants dels esculls que les acompanyen), si un mira cap al   mar, com el massís del Montgrí, si un fa ho mirant enrere. En un   paisatge tan pla com és el del Baix Empordà, aquest paratge es fa   notar. Aquest indret, a més, és un espai d'interès natural protegit,   que està dins del Parc Natural del Mongrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

En aquesta platja no pares de contemplar les gavines habituades a   passejar-se entre els banyistes. Si t'apropes amb vaixell a les illes   Medes impressiona molt de veure'n centenars i centenars sobrevolant-les, tot dibuixant-hi els fils invisibles d'una complicada   teranyina. Són els seus habitants principals. A la Meda Gran hi ha el   far, on ara, però, ja no hi viu ningú. La seva llum és alimentada amb   energia solar. En aquesta Meda Gran hi va haver temps enrere fins i   tot un monestir de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.

Quan passeges d'un extrem a l'altre d'aquesta ampla platja de sorra   fina, pots veure-hi també algun grup de bussejadors amb els seus   vestits negres de bany, tots ells animats a la recerca d'una nova   aventura submarina. Quan et fiques a l'aigua per banyar-te o nedar, en   qualsevol moment t'hi pot sorprendre un qualsevol bussejador que surt   de l'aigua. Alhora, i lluny, sempre s'hi poden descobrir petites   embarcacions que dansen damunt l'aigua.

Sobta potser de pensar que en aquesta sorra, on ara prenem el sol o   llegim tranquil·lament estirats damunt les tovalloles, abans hi havia   aigua. El Mediterrani entrava molt més endins que no pas ara, així com   també era el lloc per on entraven els vaixells dels pirates; les   torres que podem veure als masos fortificats de Torroella van ser   fetes per defensar-se'n i protegir-se dels atacs.

Història, geologia, paisatge, naturalesa... Tot un patrimoni que   ens ha estat donat i que hem de saber conservar i millorar per tal de   trametre'l a les futures generacions, tal com les antigues han sabut   fer amb nosaltres.